Últims dies analògics

El canal infantil de Televisió de Catalunya (TVC), el Super3, només es podrà veure a partir d’avui en emissió digital perquè la seva entrada definitiva a la televisió digital terrestre (TDT) s’avança tres setmanes i mitja a l’obligada apagada analògica general del 10 de març.

Amb el pas exclusiu al digital, el canal Super3 guanyarà mitja hora d’emissió en la franja de nit, fins a les 21.30, moment en què donarà pas al canal 300. En aquesta estona de més s’emetran les aventures de Tom i Jerry, un gat tossut i un ratolí entremaliat, la parella estrella de tot un clàssic dels dibuixos animats de la factoria Hanna-Barbera.

Els responsables de la televisió pública es reserven per més endavant la decisió d’omplir de continguts el marge de mitja hora més, fins a les 22.00 hores, que poden utilitzar en compliment de l’horari protegit.

Amb aquest canvi TVC deixa en emissió exclusivament en digital els seus canals Super3 i 3/24, que ja s’estava emetent en aquest sistema.

Paral·lelament, manté la doble emissió (digital i analògica) per a TV3 i per al seu segon canal, l’històric 33, que igualarà la programació per a les seves dues versions. Això comporta una emissió de 24 hores, a partir de les 6 de la matinada, amb els mateixos continguts en les emissions analògiques i en les digitals.

Respecte a aquests continguts, ara per ara l’opció dels responsables de TVC ha estat omplir els buits que deixa la desaparició dels espais infantils i juvenils amb la redifusió de programes com ara Planeta Terra, Horitzons i Karakia, entre d’altres, en les franges de matí, primera hora de la tarda i en alguns casos a la matinada, quan la repetició d’aquests programes culturals es combina amb l’emissió de pel·lícules.

Des de TVC s’argumenta que inicialment, a l’espera que l’apagada analògica sigui total i que els espectadors hagin assumit les conseqüències de la posada en marxa plena de la televisió digital terrestre, les redifusions són una bona alternativa a la qual estan recorrent gairebé totes les emissores.

La tesi que subjau en el recurs a les reemissions té a veure amb el fet que la proliferació d’oferta televisiva fa molt més difícil a l’espectador poder arribar a tots els continguts que considera interessants, i per això, si no vol fer ús de la tele a la carta per internet, les repeticions les rep bé.

De fet, hi ha la sensació general, en l’àmbit de les empreses televisives, que els escenaris de futur en la TDT són amplis i diversos i que tots estan sotmesos a estudi i avaluació, a l’espera de la reordenació de continguts que marquin els teleespectadors.