Cultura

Travessant fronteres

Diuen els de Chicago que al cor de la ciutat hi tenen un oasi, que no està envoltat de dunes i sorra sinó d'enormes gratacels, veritables obres d'art dissenyades per arquitectes com Mies van der Rohe i Ricard Bofill. Tot plegat, a tocar d'un dels llacs més grans del món, l'immens llac Michigan. Aquest oasi urbà és el Millenium Park, un gran espai verd de lleure al bell mig del districte financer, amb el Jay Pritzker Pavilion com a gran centre neuràlgic i artístic. Es tracta d'un auditori mig cobert mig a l'aire lliure que pot arribar a acollir més de 10.000 persones entre la graderia i un ampli camp de gespa on la gent fa el pícnic mentre disfruta de la música que prové de l'escenari, per cert, amb una sonoritat perfecta. L'artífex d'aquesta joia arquitectònica és Frank Gehry, també autor del Guggenheim de Bilbao i de la futura estació de la Sagrera de Barcelona.

Des de fa tres anys a l'estiu el Millenium Park es converteix dia sí, dia també, en un punt de trobada per a tots aquells amants de la música, on l'ajuntament programa de franc tot tipus d'estils, des de música clàssica fins a l'electrònica, passant pel pop, el jazz o la world music.

Aquests últims dies, la cultura i la música catalanes han estat les grans protagonistes al Jay Pritzker Pavilion de la mà d'artistes com Maria del Mar Bonet, Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona; el saxofonista Llibert Fortuny, i el guineà Nino Galissa, que dijous al vespre va voler ser ell qui expliqués al públic de Chicago què hi feien dalt d'aquell escenari actuant junts per primera vegada. "Tot i que pertanyem a comunitats molt diferents (Marroc, Guinea Bissau, València...) aquesta és la música feta a Barcelona", va dir Galissa en un anglès tan simplificat com efectiu.

Conjuntament i per separat, durant un parell d'hores tots aquests músics van oferir una combinació de sons i ritmes que exemplifica a la perfecció l'esperit del cicle Music without borders (música sense fronteres), que cada dijous porta fins a l'auditori del Millenium Park artistes d'arreu del món. La setmana que ve serà el torn dels dominicans Bachata Roja Legends i Mayra Andrade, de Cap Verd, i la següent, la senegalesa Orquestra Baobab.

Bonet, per partida doble
Maria del Mar Bonet va ser l'encarregada d'obrir la primera vetllada d'aquest any del Music without borders amb un repertori que incloïa temes del seu últim treball, Terra secreta, com La dansa d'amor i Salònica, i d'altres més antics com Camí florit, Jota marinera, De sentir i Des de Mallorca a l'Alguer. Acompanyada del seu grup (Vicenç Solsona, Dani Espasa, Jordi Gaspar i Antonio Sánchez), en poc més de mitja hora la veu de la mallorquina va saber captivar les més de 5.000 persones que omplien el recinte i que van acabar dretes ovacionant la cantant amb aplaudiments i algun ram de flors.

Va ser un enamorament pausat i progressiu, però per sempre. La prova està en el fet que ahir al vespre la mallorquina va tornar a cantar en el mateix escenari, en aquest cas, però, en el marc del Grant Park Music Festival de clàssica. Envoltada pels millors músics de la Simfònica de Chicago, Bonet va repetir el concert que ja va oferir el maig de l'any passat per celebrar els seus 40 anys de carrera al Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. En aquesta segona actuació, Bonet va fer un repàs de tota la seva trajectòria de música mediterrània amb cançons turques, gregues, mallorquines, catalanes... com Dansa de la primavera, Dos anònims, A la platja, Epitalami, Les illes o clàssics com La balanguera. I per a tots aquells que no havien pogut escoltar-la dijous a la nit, en la part final d'aquest segon concert va tornar a cantar una desena de cançons amb el seu grup.

'Made in Barcelona'
La mallorquina també va ser l'encarregada de tancar la vetllada de dijous al Millenium Park, i ho va fer amb Miquel Gil al costat, amb el qual va interpretar a capella un popurri de cançons de treball, que van acabar de deixar el públic -molt receptiu a noves sonoritats- amb la boca ben oberta. Abans d'aquest final de festa, però, va ser el torn del valencià exmembre d'Al Tall, que sempre inquiet per trobar lligams entre diferents cultures musicals fa temps que col·labora amb l'Orquestra Àrab de Barcelona, una formació integrada músics de Chaouen, Tànger, Tessalònica i Catalunya, de la qual dijous faltaven un parell de components per problemes amb els visats per entrar als Estats Units, cosa que els va obligar a modificar un pèl el repertori, en què van sonar temes com Amaga l'arbre, Primavera, Van tres, Traginers, Kata i Wha havivi, entre d'altres.

Per si sols, Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona ja són una mostra de la diversitat musical que es dóna actualment a Barcelona i que encaixa perfectament amb la filosofia del cicle Music without borders, però la participació de l'aclamadíssim saxofonista de jazz Llibert Fortuny i el guineà intèrpret de kora Nino Galissa va reforçar encara més la idea de música sense fronteres de casa nostra. Aquest era precisament l'objectiu de l'Institut Ramon Llull, principal impulsor d'aquesta trobada entre artistes, que d'aquí a un mes presentarà una nit de rumba catalana al Lincoln Center de Nova York amb Peret i La Troba Kung-Fú.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.