1966: Cançó, jazz i folk

Raimon triomfa a l'Olympia de París un 7 de juny de 1966 amb una actuació que mostra a Europa no només un dels millors cantants del moment, sinó també el moviment de la Nova Cançó. Entre ells, Joan Manuel Serrat edita un single espectacular: Ara que tinc vint anys, Cançó de matinada, Me'n vaig a peu i Paraules d'amor, i apareix una nova jutge, Maria del Mar Bonet. Uns mesos abans, el ministre Manuel Fraga Iribarne havia protagonitzat el bany més famós de la història a Palomares, alhora que impulsava la llei de premsa i a la Xina Mao Zedong tornava al poder després de la Revolució Cultural, Mary Quant s'inventava la minifaldilla, Indira Gandhi esdevenia primera ministra i Raphael cantava Yo soy aquél per la ràdio.

Raimon
Diguem no
Titulada originàriament Ahir, aquesta va ser una de les cançons més sovint prohibides per la censura, prohibicions que a vegades es resolien canviant algun vers de la lletra. L'efecte en el públic, però, era igualment encoratjador. En el seu disc enregistrat a l'Olympia de París, Raimon canta la versió no censurada de la cançó. El disc va rebre el premi Francis Carco al millor cantant estranger, atorgat per l'Académie du Disque Français. La versió que presenta l'AVUI és aquesta de l'Olympia.

Miquel Porter
La cançó de la taverna
El primer jutge, Miquel Porter, tant fa cançó costumista com de crítica social. Seguint una tonada que recorda la cançó i la temàtica popular catalana, el text trenca les pautes masclistes de l'època amb una protagonista ben espavilada.

Josep Maria Espinàs
L'agenda
Espinàs segueix apuntant-se a les lletres burletes i les músiques vitals. A L'agenda descriu el costum que comença a haver-hi entre la població d'apuntar-s'ho tot a l'agenda. Però, què passa quan no t'hi apuntes una cita?

Delfí Abella
Cap a futbol
Un altre retrat social: la irònica descripció d'un diumenge a la tarda, amb tothom anant cap al futbol. Cinquanta anys després, aquest text segueix conservant tota la vigència del moment. I és que hi ha coses que no canvien.

Francesc Pi de la Serra
La moral
En el seu tercer disc, Francesc Pi de la Serra s'endinsa en camins més provocadors com aquesta La moral, en què dóna un cop de puny a tota una classe social. Impressionant per a l'època l'acompanyament musical jazzístic, que ocupa el primer minut i mig de la cançó, un aspecte que Pi de la Serra ha seguit cuidant fins a l'actualitat.

Jordi Barre
Canta, Perpinyà
La Nova Cançó no només comprenia la cançó catalana sinó que abraçava el concepte de Països Catalans. Així, sorgit del Rosselló, la veu baritonal de Jordi Barre, un cantant ja professional, va presentar aquest Canta, Perpinyà, amb música pròpia i lletra del poeta rossellonès Jordi Pere Cerdà, on ens mostra una ciutat ben propera a les ciutats catalanes.

Enric Barbat
Polítics de saló
Enric Barbat va ser un lletrista agut i divertit que amb ben poca cosa feia una cançó que encara avui ens pot fer pensar. En aquest cas, dos amics, un de dretes que se'n va al cel i un d'esquerres que marxa a l'infern. Però en política res no és tan clar i sant Pere i Satanàs els fan tornar a la terra.

Guillermina Motta
L'eternitat
Ingenuïtat, tendresa i un toc d'existencialisme francès per a aquesta jove Guillermina Motta que va aconseguir amb L'eternitat una cançó plena de melodia i sensibilitat.

Xavier Elies
El piset
Xavier Elies va ser el setè dels Setze Jutges i, com aquests, va fer cançons que retrataven la societat burgesa de l'època amb bones dosis d'humor. Amb tot, El piset és absolutament actual. Parla de la dificultat d'una parella que es vol casar per aconseguir un pis a un preu raonable, de les hipoteques, dels pocs metres quadrats...

Maria del Carme Girau
L'arbre sec
Un exemple més de la voluntat dels Setze Jutges -ella en va ser el número nou- d'obrir-se a tots els Països Catalans, Maria del Carme Girau prové de València i, amb una veu notable i una sensibilitat tendra i lírica, evoca la cançó tradicional amb estil propi.

Duo Ausona
No t'emportis mai l'amor
Provinents de Vic, el Duo Ausona va prendre algunes cançons del folk i en van fer noves adaptacions literàries. En aquest cas, No t'emportis mai l'amor és una adaptació del famós cant jueu Donna, donna, popularitzat per Joan Baez.

Guillem D'Efak
Balada d'en Jordi Roca
Un dels artistes més importants de la Nova Cançó pel domini dels recursos expressius i per la qualitat de lletres i músiques. Provinent de Mallorca, Guillem d'Efak, a més de disposar d'una veu de baríton perfectament modulada tant a nivell actoral com musical, aconsegueix emocionar l'oient amb aquesta impressionant Balada d'en Jordi Roca, escrita per ell mateix i basada en un fet real.

Núria Feliu i Tete Montoliu
Tot és gris
Núria Feliu va treure el millor d'ella mateixa en les seves col·laboracions amb l'aleshores ja famós Tete Montoliu i el seu trio. En aquest Tot és gris, una versió de Misty adaptada per Jaume Picas, la cantant demostra la seva gran capacitat com a vocalista de jazz que la duria fins i tot a conèixer Ella Fitzgerald.

Joan Ramon Bonet
Nova cançó de s'amor perdut
Especialment melòdica, la veu de Joan Ramon Bonet -onzè jutge- combina en els seus textos el tema romàntic i el mariner, ja que ell n'era de professió. La seva dolçor va aconseguir captar prou públic, però malgrat això va preferir tornar a la mar en lloc de dedicar-se a la cançó.

Els 3 Tambors
Cançó del noi dels cabells llargs
Els 3 Tambors van combinar amb encert la música folk amb les guitarres elèctriques acostant-se al so beat. La seva Cançó del noi de cabells llargs, un al·legat contra les guerres, ha estat versionada per Els Pets. Els 3 Tambors, que eren quatre, van ser membres fundadors del Grup de Folk.

Maria del Mar Bonet
Me n'aniré de casa
Maria del Mar Bonet va entrar als Setze Jutges -va ser el número 14- gràcies al seu germà Joan Ramon. La qualitat indiscutible de la seva veu, unes lletres i músiques molt acurades i una manera de cantar entregada de seguida li van obrir les portes a una carrera musical que en principi ella no havia escollit -volia ser ceramista-. Me n'aniré de casa és una carta de comiat a la seva mare.