Signatures creatives
Dibuixos, tampons, retoladors de coloraines... els autors se les empesquen totes per ser originals a l'hora de dedicar els seus llibres
Cada cop més escriptors personalitzen les seves signatures el dia de Sant Jordi. L'escriptor basc Bernardo Atxaga, que ahir participava per tercer any en la diada, es dedica a dibuixar una rosa amb retolador vermell ben llampant. Si pot, afegeix unes paraules d'agraïment als lectors incondicionals: «Gairebé sempre són lectors de fons que em segueixen des de fa anys; avui fins i tot n'han vingut de bascos que han portat exemplars de Set cases a França per signar en euskara». Atxaga, que va ser l'encarregat aquest any de llegir el pregó de Sant Jordi, opina que la diada s'hauria d'acompanyar d'actes literaris com ara lectures públiques. Queda apuntat.
El saragossà Leopoldo Abadía, autor de La crisis ninja y otros misterios de la economia actual, que ja va per la desena edició, a banda d'escriure el nom del lector subratllat en negre i afegir quatre paraules («em sap greu allargar-me massa per la gent que s'està esperant sota el sol», postil·lava mentre no parava de fer anar el canell), decorava la signatura amb un tampó de l'empremta de Helmut, el gos que l'acompanya en la portada del llibre. «Això és divertidíssim, no entenc com he pogut estar tants anys sense firmar per Sant Jordi: és increïble!»
Amb més calma, l'escriptor barceloní Kiko Amat, que ahir autografiava Rompepistas, i a qui li agrada parlar amb els lectors, establir un diàleg. Explica l'anècdota que Paul Auster, a l'hora de fer signatures, fa coses com ara demanar al lector quin és el record més vergonyós que conserva, i justament això és el que posa a la dedicatòria. «A mi m'agrada preguntar quins són els discos que més els agrada i coses així i a partir d'aquí escriure la dedicatòria. Si sempre poses el mateix pot ser molt avorrit i no només per als lectors, sinó també per a mi mateix!»
Un altre autor que assaboreix això de «passar el dia a l'altra banda de la trinxera» és el membre de la policia científica dels Mossos d'Esquadra Marc Pastor, premi Crims de Tinta per La mala dona. «És molt divertit això d'estar signant llibres, jo mateix abans aprofitava tots els Sant Jordis per demanar signatures als meus autors preferits.» Pastor interroga els seus lectors i els demana si s'esperaven el final. A més, els obsequia amb un dibuixet que inclou alguna vinyeta. Manuel Rivas també va destacar ahir per ornamentar La desaparició de la neu amb dibuixos mariners d'allò més inspirats.
