Cris Juanico, a la pell d'un altre
Música
Des de Vola'm a sa Lluna podem dir que Cris Juanico és un altre. Ha superat la fi de Ja T'ho Diré amb elegància i ara es passeja per aquests mons de Déu vestit de crooner i explotant una veu que és segurament la més vellutada de la música popular del país. Des de Menorca estant, acaba de treure, de nou amb l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, Tot de mi (Música Global), un disc on versiona en català el cançoner nord-americà i on, ja des del títol, es despulla. "És una declaració de principis", ens diu, tot deixant clar que tots i cadascun dels catorze temes d'aquest CD podrien haver sortit de la seva ploma, com Vent d'estiu (Summer wind), pel seu caràcter mediterrani i romàntic.
A Tot de mi, amb la direcció musical de Vicens Martín, Juanico es fa seves cançons tan populars com Killing me softly with this song, Love me tender o Moon river, fins al punt que Charles Fox, Elvis Presley o Henry Mancini, respectivament, no li han provocat cap mena de basarda. El fet de barrejar Leonard Cohen (I'm your man), el cantautor més actual que ha versionat, amb peces més clàssiques com Stand by me, de Benjamin Nelson, no li ha suposat cap problema. Amb la seva veu tot lliga. La tria dels talls per versionar, tanmateix, ha estat una feina que ha portat a terme amb Marín i l'Orquestra.
"Hem procurat fer versions ajustades al nostre perfil", diu. De fet, només tres temes (Tot de mi, Vent d'estiu i Inoblidable) són fidels a l'original, remarca Juanico. La resta ha estat modulada d'acord amb les necessitats del cantant, dels músics i de la llengua.
A la pell d'un altre
Cris Juanico, que ha viscut molts anys de compondre temes pop, assegura sentir-se còmode amb el seu vestit nou d'intèrpret, en allò que defineix com "posar-se dins la pell d'un altre". Indica que sempre ha cantat temes d'altres, des de Ja T'ho Diré a Menaix a Truà, el trio eventual que forma amb Juanjo Muñoz i Toni Xuclà. També li agrada anar de crooner i somia, potser, a interpretar el seu nou repertori en una sala adient, com podria ser la clausurada La Paloma. Per ara, ens haurem de conformar a veure'l a l'Auditori el proper 18 de desembre.
