A la fi del món

Si tot va bé, Jack Sparrow pot entrar aquest cap de setmana als llibres d’història com el pirata més popular. Ni tan sols els clàssics, com Barbanegra i Sir Francis Drake, li podran fer ombra, ja que la tirada d’aquest personatge de ficció –inspirat en l’atracció sobre pirates de Disneyland– també s’està guanyant un espai als llibres d’història. Serà possible si la seva tercera aventura –que arriba a les pantalles catalanes avui– té el ressò de les dues primeres. No només entre el públic, sinó econòmicament –porta generats 2.000 milions de dòlars a tot el món.

I per evitar sorpreses, els productors han decidit tirar la casa per la finestra. Hi ha qui diu que Piratas del Caribe: en el fin del mundo és la pel·lícula més cara de la història del cinema –uns 300 milions de dòlars–. Un fet que nega el mateix director Gore Verbinski –autor dels tres films de Sparrow–, que al mateix temps en justifica un preu elevat. “Si vas en un creuer, no et preguntes quant val el vaixell. El que importa és que disfrutis i que vegis un bon espectacle”, afirma el director, de 43 anys.

Mantenir o millorar l’experiència del públic ha estat una de les preocupacions d’aquesta tercera i, a priori, última part de la trilogia protagonitzada per Johnny Depp. “En el gènere de pirates hi ha alguns arquetips que s’han de mantenir”, diu Verbinski, “però això no vol dir que no puguis afegir-hi alguna innovació o barrejar romanticisme i absurditat. Aquí és on trobo la gràcia de fer aquestes pel·lícules”.

Per no comprometre aquestes innovacions, Verbinski ha comptat amb els mateixos protagonistes de les anteriors. Així, a Depp se li uneixen Orlando Bloom, Keira Knightley, Geoffrey Rush i, en un cop d’efecte, l’stone Keith Richards, en qui Depp es va inspirar a l’hora de crear Sparrow. Richards fa el paper de Teague Sparrow, progenitor del personatge androgin creat per l’actor nord-americà.

Els protagonistes hauran de combatre el malèfic Davey Jones i Lord Cutler Beckett en una batalla per la supervivència. La pel·lícula inicialment durava tres hores, però al final ha estat reduïda per evitar els nervis de Disney, que distribueix el film. “Ara que ja han vist el film veuen que no és lenta, potser el que els preocupava més”, analitza Verbinski.
 
Malgrat tot, és una aventura llarga. Se suposa que per pal·liar l’efecte negatiu de la crítica, que va descarregar les espases sobre la segona part de la trilogia, que va acusar de confusa. “No llegeixo les crítiques”, es defensa Verbinski. “Però si això que diuen és un argument en contra de la complexitat, llavors crec que s’adonaran que en aquesta ocasió encara hem fet les coses més complicades. No ens espanta posar-hi coses que puguin molestar o provocar la gent”.