Mataró esdevé la capital mundial de la sardana del 2009 amb la voluntat de renovar la dansa nacional
Una espectacle aeri i un concert de ritmes fusionats obren el programa d'actes
A falta d'hereus i pubilles, els encarregats de rebre la Flama de la Sardana van ser els sardanistes d'honor Pere Lladó i Assumpció Cabot, un matrimoni mataroní apassionat per la dansa nacional. Aquest va ser el tret de sortida d'una festa que, segons el president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró, Sergi Penedès, pretén difondre i donar a conèixer el món de la sardana i intentar renovar-la. Un exemple d'això va ser l'espectacle aeri que es va fer darrere l'ajuntament, a càrrec de la companyia Circ Delícia, en el qual els artistes van aconseguir fer una rotllana i ballar una sardana però amb la peculiaritat d'estar penjats a la façana de l'edifici consistorial. Una representació que va deixar bocabadat més d'un i que va estar acompanyada amb músics de la cobla Costa Daurada. La festa, que ahir va ser presidida pels actes més institucionals, va continuar amb una cercavila fins al Teatre Monumental, on, a banda d'escoltar els discursos, també s'havia de llegir la lliçó magistral, a càrrec de Joaquim Dorda. En un to esperançador i optimista, Dorda va apostar perquè la sardana continuï sent l'expressió viva i l'element identitari que sempre ha estat, per l'amenaça que aquesta dansa acabi desapareixent per falta de relleu generacional, però amb el compromís de tothom d'impulsar una estratègia per millorar-ne la imatge i fer-ne promoció entre els joves. Un cop acabada la lectura, va ser el torn del concert, però no un d'habitual. L'espectacle va ser a càrrec de la Cobla dels Sons Essencials, un conjunt que fusiona la formació clàssica d'una cobla amb altres elements sonors i rítmics populars i que demostra les possibilitats de la sardana.
Els finalistes del 2010
El president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, va explicar ahir que les tres ciutats candidates a la capitalitat de l'any que ve són Andorra la Vella, l'Escala i Sant Adrià de Besòs. Un municipi al qual, a més, correspondrà ser la localitat número 50 que rep aquesta distinció. Duran va admetre que per aconseguir el títol un dels requeriments imprescindibles és que hi hagi una entitat sardanista local que pugui organitzar tots els actes del pubillatge, però també que l'Ajuntament hi doni suport. La participació de la resta d'entitats de cultura popular també ajuda la federació a fer la tria. «Perquè no volem que només sigui la festa de la sardana, sinó també de tota la cultura popular catalana», va afegir-hi el president. L'anunci per donar a conèixer la propera ciutat pubilla es preveu que es faci avui.