Beneït mal de cap

La novel·la de Dickens (Proa), de la mallorquina Neus Canyelles, és un cant a la quotidianitat. Blanca és una mare jove, amb molts problemes econòmics, a punt de divorciar-se de la parella, que escriu relats perquè té vocació d'escriptora, però pateix perquè se li acaba l'atur i ha de trobar feina com sigui. Al principi era “una història de factures”, dels temps que vivim, però l'entrada en escena de Dickens va alterar el plantejament cap a un to més fantàstic. Blanca té uns episodis de migranya implacables –l'autora admet que és un apunt autobiogràfic–, i cada cop que té un atac, se li apareix el fantasma de Charles Dickens, que vol ajudar-la llegint-li Grans esperances. Blanca es va criar en un orfenat, on aquest llibre de Dickens va ser el seu tresor, fins al punt que el va llegir 84 vegades! Està passant per una crisi profunda, però un llibre (amb un títol tan explícit) l'ajudarà a sortir del pou. “No volia una vall de llàgrimes, sinó que tingués una mica d'humor”, diu l'autora. La literatura cura? “Més que curar, ajuda a viure, i quan estàs bé també la necessites”, afegeix. Com és habitual en els seus treballs, en La novel·la de Dickens, Canyelles parteix d'un bon títol, o d'una frase, que en aquest cas és la inicial del relat: “Avui de matí na Blanca ha tret la meitat dels seus estalvis per pagar-se el divorci”. Canyelles construeix un conte d'estil sintètic, amb poca subordinada, l'estil que li és propi. I dota la història de personatges entranyables, que es fan bé uns als altres en situacions difícils: la veïna guapa que vol ser miss, i el veí neuròleg amb l'esposa malalta.