Pachá: el ball dels vampirs

El vampirisme continua en plena expansió, i no només en els mons de fantasia de la televisió, la literatura i el cinema. També s'està infiltrant amb naturalitat allà on trobaríem els autèntics mossegacolls d'avui, els protagonistes de True Blood i similars de la moderna iconografia vampírica. A la Pachá d'Eivissa, per exemple, la festa estrella d'aquesta temporada –la que protagonitza cada dijous l'última gran estrella de marca de l'illa, David Gueta– va acompanyada d'una imatge reveladora. El músic es presenta en el cartell de propaganda abraçat a la seva companya, a punt de donar i rebre un atac d'un parell de claus que s'escapen de la boca. I la figura reconsagrada de la música house Erick Morillo anuncia les seves festes com a Voodoo Nights, amb una imatge d'evocacions gòtiques i fosques.

Ho confirmo. Pachá està ple de vampirs, però no són els de l'anunci. Hi he estat un parell de cops aquest estiu,i n'he vist a cada racó de la sala: caçadors d'amor, aventurers de la lluna, esperits moguts pel ritme de la nit, l'hedonisme i la luxúria que deixen caure els seus desitjos i encants a les diferents pistes de ball. Les mirades insaciables, les dentadures hiperblanques per efecte dels neons, el culte al cos..., gogós mascles de musculatura complexa i moviments simples, femelles que sobre els pòdiums ofereixen els seus encants de vampiressa, la seducció hipnòtica, el punt just d'erotisme i sensualitat, i s'erigeixen en aparicions divines del gran temple de la nit... Si a Pachá es llancessin litres de sang des del sostre, seria el perfecte escenari per al film Blade. O el punt de trobada idoni per servir ampolles de True Blood.