La contra
Els retaules de la vida
El Centre d'Art Contemporani Bòlit de Girona presenta una exposició a tres bandes que ofereix un espectre de relats al voltant del complex univers de les emocions humanes
Limbicus fa referència al sistema límbic, un dels llocs més recòndits de l'àrea cerebral on se suposa que es gestionen les emocions. I aquest és precisament el títol de la nova proposta artística sorgida del Centre d'Art Contemporani Bòlit, que a través dels seus dos espais expositius (Bòlit-La Rambla i Bòlit-Sant Nicolau) pretén, des de diferents inquietuds, explorar aquest territori tan indefinit com és el de les emocions humanes; el mateix sobre el qual, des del temps d'Aristòtil fins ara, ningú no ha estat capaç d'establir una definició concloent.
Combinant elements de la ciència computacional, l'antropologia i les arts visuals, Jonathan Harris (EUA, 1979) presenta We feel fine, una proposta analítica i lúdica alhora, que té com a objectiu “prendre la temperatura emocional del món en temps real”. Mitjançant un sistema d'exploració informàtic –que combina elements tan distants com són l'estadística i les emocions– ha aconseguit crear una base de dades de més d'un milió d'emocions, que s'actualitza en temps real. Per la seva banda, Eija-Liisa Ahtila (Finlàndia, 1959), una de les artistes contemporànies que millor ha explorat el territori de les emocions, torna a oferir amb The wind el retrat —tripartit— d'un personatge emocionalment desequilibrat com és el d'una dona afectada de psicosi. Encara més suggeridora és l'aportació del duet Isaki Lacuesta-Isa Campo, els quals presenten un nou projecte fílmic, en aquest cas servit amb el format d'una videoinstal·lació, titulat Retaule de les endevinacions. L'obra, un muntatge audiovisual interactiu emmarcat a l'absis de la capella de Sant Nicolau, esdevé una particular aproximació a l'univers emocional des d'un punt de vista absolutament oposat a dues obres anteriors de component clarament més científic, Ressonàncies magnètiques i Microespías (2003), que també es poden veure com a preludi a la mostra. La màgia i l'endevinació són en aquesta ocasió el punt de partida per apropar-se al món de les emocions, però també per reflexionar sobre allò que tant els apassiona i obsessiona: plasmar allò tan volàtil com és el pas del temps. Així, amb la incorporació d'elements com ara l'atzar i l'aleatorietat, l'espectador, envoltat de pantalles, pot accionar uns polsadors i accedir a saber quin serà el seu destí tal com si es trobés davant d'un oracle. Qui ho vulgui té fins al 12 de desembre per visualitzar el seu particular retaule de la vida.
