Tremolen els fonaments

No manquen ni dos mesos per a la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya. I les boques obertes de les urnes es poden menjar crua la carn de molts dels representants institucionals que han portat les brides del sector musical durant els darrers anys. Una circumstància que fa que els fonaments del sector musical tremolin com un diapasó.

Davant l'adéu imminent que anuncien les enquestes, a molts els arriba l'hora de fer balanç, de deixar constància per a la posteritat de la feina feta, i no parlo de l'escrit de rèplica que el director general de Cultura, Eduard Voltas, va fer a l'editorial del portal Cancioneros.com.

Com tothom augura una nova època sense necessitat de consultar boles de cristall o de posar les cartes sobre el tapet, em pregunto que passarà amb el CoNCA si el govern canvia de color i de parer.

El paper dels savis és sempre molt complicat, sobretot si són considerats com a tals per un partit determinat. La política té aquestes coses. Els que es presenten com uns il·luminats per a uns, per als altres són la representació de la foscor més absoluta.

Amb tot això, només espero que el relleu polític, en el cas que es doni el 28 de novembre, sigui al menys traumàtic possible per al sector privat.

Penso en autèntics guerrers del sector com els de l'Associació de Sales (ASACC), la de Promotors de Concerts (ARC) o la de discogràfiques (APECAT), per posar tres clars exemples de gestió privada, que depenen de les decisions que es prenen al Parlament o al govern, de la iniciativa de les conselleries i de tots aquells organismes que converteixen l'administració pública en un embolic de finestretes que reclama anys de pràctica per entendre el seu funcionament.

Una estructura laberíntica que fa més por que una pedregada.