Homenatges a Peiró

Sobre Joan Peiró se n'ha parlat molt, i més a Mataró, quan només fa tres anys es va presentar la revisió del judici d'aquest anarcosindicalista afusellat pel franquisme. Ahir un dels autors del llibre Memòria de Joan Peiró i Belis, Pere Gabriel, indicava que és un bon moment per tornar a posar Peiró damunt la taula. «Recorda la defensa de les llibertats, un home que ajuda a entendre la lluita obrera i els canvis substancials d'una nova societat. Un exercici saludable per a molts avui en dia, on tot i la crisi molts defensen un capitalisme intocable.» En aquesta darrera biografia de Joan Peiró que ahir es va presentar a Mataró es vol «desmitificar» el personatge per explicar la seva vessant més humana i familiar. «Només s'han introduït les històries de les grans nissagues, mentre que a la història social li falta afegir les famílies més populars», reivindicava Gabriel, que afegia que s'hauria de destacar el paper de les dones dins aquestes famílies treballadores. Així, en el relat d'aquesta darrera biografia s'introdueixen episodis més tendres, com ara el que explica una de les seves filles, Guillermina Peiró, que és entrevistada per Maria Salicrú. El tercer autor del llibre, l'historiador Josep Puig Pla, retrata la família de Peiró, com aquesta va viure la guerra i l'exili, i la pèrdua d'aquest personatge. La vessant més sindicalista i política de Peiró, al capdavant de la CNT, és el treball que sintetitza Pere Gabriel, gran coneixedor del moviment obrer al nostre país.

A Joan Peiró, afusellat, l'altre volum que ahir es presentava, no s'hi detalla la biografia del protagonista. De fet, el llibre comença en el moment que Joan Peiró abandona casa seva a Mataró camí de l'exili. Amb ell es retrata la fugida de tots els qui van perdre la il·lusió de construir un país. L'autor del llibre, l'historiador i advocat Josep Benet, mort fa poc més d'un any, reflexiona sobre el procés judicial, des que el van agafar a França fins que el van afusellar a Paterna el 1942. Ahir Josep Poca, que ha tingut cura del llibre de Benet i n'ha redactat l'últim capítol, explicava la meticulositat amb què treballava l'autor fins al darrer moment. Joan Peiró va ser ministre d'Indústria des del maig del 1937 fins a l'abril del 1938, en el govern de la República Espanyola. El fet de ser ministre no va fer-li més fàcil l'exili i va patir com qualsevol que fugís de la repressió franquista. En el llibre es detallen els problemes que es va trobar en la seva estada a França. A la part final del llibre hi ha tot l'apèndix documental, que dóna els elements de judici suficients per demostrar la manca de justícia del règim franquista. «Es demostra com pot anar un consell militar en ple franquisme quan els crims esdevenen lleis. Queda clar que tot el procés que es maneguen és de venjança.» Així resumia la historiadora Margarida Colomer el llibre de Benet, que dimecres també es presentarà a Argentona. Colomer presidirà l'acte organitzat pel Centre d'Estudis Argentonins, amb motiu de Sant Jordi, i en què, com ahir a Mataró, es presentaran les dues últimes obres que repassen la vida i el procés judicial que es va portar a terme contra Joan Peiró. L'acte tindrà lloc al Saló de Pedra de l'ajuntament a les vuit del vespre i està previst que també hi participin familiars de l'homenatjat, les seves filles Guillermina i Mercè, com també la vídua de Josep Benet.