Del cine al teatre
Diverses novel·les de Mario Vargas Llosa han estat portades a la gran pantalla
Com el seu examic i també premi Nobel Gabriel García Márquez –i més tard contrincant personal i ideològic–, Mario Vargas Llosa ha mantingut unes relacions zigzaguejants i desiguals amb el cinema, no del tot menyspreables però que de cap manera reflecteixen la seva alçada literària.
Cosí i oncle de cineastes –Luis Llosa (Anaconda, L'especialista) i Claudia Llosa (La teta asustada)– respectivament, el mateix Mario Vargas Llosa –que el 1984 va formar part del jurat del Festival de Berlín– ha fet la seva pròpia incursió com a director de cinema: el 1974 va codirigir –amb José María Gutiérrez (¡Arriba Hazaña!)– una primera adaptació de la seva novel·la Pantaleón y las visitadoras interpretada, entre altres actors, per José Sacristán i Rafaela Aparicio. El fracàs de crítica i públic va fer que quedés com una temptativa aïllada.
La mateixa Pantaleón y las visitadoras va ser objecte d'una nova –i millor– adaptació el 2000 a càrrec de Francisco J. Lombardi, el cineasta peruà més conegut internacionalment, que ja el 1985 havia dirigit una competent versió de La ciudad y los perros.
El 1990, Jon Amiel (Copycat) va dirigir una versió nord-americana de La tía Julia y el escribidor amb Peter Falk, Barbara Hershey i Keanu Reeves, ben rebuda per la crítica però que mai no s'ha arribat a estrenar a casa nostra. I el seu cosí Luis va portar a la pantalla La fiesta del chivo (2005), en una ambiciosa producció amb cert aspecte de minisèrie televisiva amb els thrillers polítics de Costa-Gavras com a referent.
Més directes han estat les relacions de Mario Vargas Llosa amb el teatre: ha escrit La huida del inca (1952), La señorita de Tacna (1981), Kathie y el hipopótamo (1983), La Chunga (1989), El loco de los balcones (1993), Ojos bonitos, cuadros feos (1996), Odiseo y Penélope (2007), Al pie del Támesis (2008) i Las mil y una noches (2010) per ser representades.
El mateix Vargas Llosa, presumit conreador del seu aire de galant tardorenc, va pujar la seva planta als escenaris per representar La verdad de las mentiras al costat de l'actriu Aitana Sánchez-Gijón, en què llegia textos dels seus actors preferits sota la direcció de Joan Ollé.
