Ja no ens estimes?

Va ser un mal dia, aquell 20 de febrer del 2001 que Marta Ferrusola, en una xerrada aparentment anodina a la Fontana d'Or de Girona, va deixar anar allò que els immigrants perjudicaven Catalunya, i ho va ser no només per la polseguera que van aixecar les declaracions de sobretaula de la senyora de l'expresident, sinó perquè va donar ocasió a Mario Vargas Llosa de tornar a blasmar aquest nacionalisme que fa tant de mal a la humanitat perquè és rancuniós, violent i xenòfob, i sobretot, té el defecte imperdonable de no ser un nacionalisme espanyol. Feia una mica d'angúnia que un escriptor de la seva grandesa escrivís pocs dies després, identificant el pensament de Ferrusola amb el del país sencer, que tot sentiment de pertinença a una col·lectivitat és “una excentricitat i un anacronisme”, i que per alimentar aquesta “entitat abstracta” hagi d'inventar-se enemics en una “ficció delirant” d'amenaces, conjures i agressions múltiples.

Feia angúnia, sobretot, perquè Vargas Llosa va viure a Barcelona a principis dels anys setanta i no podia ignorar, de cap manera, quina classe de realitat aguda, gens fictícia, s'estenia per Catalunya encara a l'últim franquisme. Però és que l'escriptor peruà, que amb els anys ha decantat notòriament cap a la dreta (terme que ha caigut en desús enfront del més vistós de ‘liberalisme pragmàtic'), ha acabat repudiant fins i tot aquella Barcelona dels anys joves, de la qual deplora la pèrdua de cosmopolitisme i la gradual inclinació a contemplar-se embadalida a si mateixa. Potser l'obtenció de la nacionalitat espanyola l'any 1993 portava implícit el desdeny de Catalunya, però en qualsevol cas Vargas Llosa ja ha donat al país el millor de si mateix: uns anys preciosos de la seva vida, encara que els acabés a cops de puny amb el seu millor amic, Gabriel García Márquez, i una reivindicació apassionada, valenta i brillantíssima del Tirant lo Blanc. Potser ja no ens estima, però el Nobel de literatura no és pas un premi a l'amor i la bondat: el donen, només, a uns quants escriptors.