Bebe busca la normalitat
La cantant extremenya presenta aquest divendres a l'Auditori de Girona el seu segon disc, ‘Y.' i punt
“Ara em sento molt més segura i tinc les coses molt més clares sobre el que vull fer”, diu Bebe
Bebe no va voler ser mai un fenomen, però l'èxit fulgurant del seu primer disc, Pafuera telarañas (2004), gràcies a cançons com ara Malo, la van convertir exactament en això: en tot un fenomen. “Ara no vull saber res de fenòmens. Busco la normalitat”, diu aquesta dona, cantant i actriu, valenciana només de naixement (1978) i extremenya de sentiment, mare recent d'una nena anomenada Candela.
Si el juny del 2006 Bebe va anunciar que deixava la música per desintoxicar-se de les gires intenses, dels premis i la sobreexposició mediàtica, fa un any i mig va decidir tornar-hi, posant ella les condicions i el ritme de treball desitjat. El resultat va ser un disc titulat Y. I punt.
“Ara em sento molt més segura i tinc les coses molt més clares sobre el que vull fer”, diu. I, pel que fa a la seva agenda, sembla que ha trobat un cert equilibri i no li falta feina en aquests temps de crisi, però tampoc està estressada: “Faig més o menys un concert a la setmana i, per tant, no em puc queixar”, diu Bebe, que demà passat presentarà en directe Y. a la sala simfònica de l'Auditori de Girona (21 h; entrades de 10, 20 i 28 euros), dins del festival Temporada Alta.
Tot i el temps passat entre tots dos discos, Bebe va tornar a sol·licitar els bons serveis de Carlos Jean com a productor i, en general, ni l'equip musical ni el tècnic van variar gaire entre Pafuera telarañas i Y. “Em va agradar tant el resultat de Pafuera... que vaig decidir confiar en la mateixa gent. No pretenia que el segon disc sonés com el primer: crec que entre tots dos discos es nota un canvi, tant en la part musical com pel que fa a les lletres, però vull evolucionar a poc a poc, sense canvis dràstics”. Els músics que l'acompanyen en directe són també pràcticament els mateixos que van treballar amb ella a l'estudi. Ha marxat el guitarrista Marcos Bayón, però continuen al seu costat Javier Rojas (baix), José Luis Martín (bateria), Guillermo Domercq (percussió), Omar (discjòquei) i els guitarristes Juan José Calzas i Pablo Novoa (Golpes Bajos, La Marabunta), a qui vam veure a Girona per última vegada ara fa tres anys, amb Josele Santiago, a la fira del disc.
Els concerts de Bebe són un bon repàs dels seus dos discos, amb algunes sorpreses. Tot i la seva vocació d'actriu, en concert no barreja les coses: “No faig gaire teatre, ni m'enrotllo gaire entre cançó i cançó. En concert fem bàsicament música”.
Després de les seves profitoses incursions com actriu en pel·lícules com ara La educación de las hadas, de José Luis Cuenca, i Caótica Ana, de Julio Medem, ara Bebe està concentrada al cent per cent en la música, però està oberta a qualsevol projecte escènic sempre que tingui una certa qualitat. “Fins al desembre estarem de gira per l'Estat i després intentarem anar a Amèrica. I suposo que prepararem un nou disc per a l'any vinent”, diu la cantant: una bona notícia per als seguidors que van haver d'esperar gairebé cinc anys per escoltar les cançons d'Y. Cançons amb títols com ara Me fui, La Bicha, Pa mi casa i Busco me, que s'han integrat mot bé en el seu repertori en directe, al costat de Malo, Ella, Con mis manos o Siempre me quedará, del seu primer disc.
Bebe és filla d'una generació “més oberta al món” que va saber treure's de sobre teranyines i prejudicis per mesclar lliurement músiques d'arreu del món i de totes les èpoques. “I tu creus que aquestes mescles no es feien abans?”, pregunta Bebe. Li reconec que sí, que això ja ho feia Veneno. “I Manu Chao!”, afegeix ella.