Olimp literari
El Premi Planeta concedit a Eduardo Mendoza exalça un autor molt llegit però poc premiat fins ara
Eduardo Mendoza s'ha instal·lat a l'olimp literari espanyol amb Riña de gatos. Madrid 1936, la flamant novel·la guanyadora del 59è Premi Planeta. L'escriptor barceloní, de 67 anys, que té un públic fidel i consolidat, feia broma ahir dient que “rebentaria el mercat” ara que pot lluir el llacet del Planeta en el nou llibre. L'autor de La ciudad de los prodigios és molt llegit però poc premiat, i s'ha d'esperar que el reclam del premi dispari les vendes d'aquesta obra. Immers en la litúrgia mediàtica del guardó, Mendoza ha acabat deixant anar algunes pistes del contingut de la novel·la, tot i que al principi n'era reticent. Mendoza l'ha descrita com una història d'intriga, misteri i aventures, emmarcada a Madrid dues setmanes abans de l'esclat de la Guerra Civil, amb personatges reals i falsos. Dels dos protagonistes principals, el de ficció és un jove anglès, “despistat”, un expert en art que viatja a la capital espanyola, on investiga la còpia d'un quadre de Ticià. La muerte de Acteón era el títol amb què va presentar l'original, i fa referència a un quadre de la National Gallery de Londres. El component mitològic és present a tota la novel·la, tot i que no és essencial en l'argument. L'altre protagonista, que Mendoza va desvetllar ahir, és José Antonio Primo de Rivera, personatge del qual s'ha parlat molt però que es coneix poc, segons l'autor. “Em sembla interessantíssim. El meu judici de valor sobre ell no és positiu però tampoc negatiu; de fet, tots els historiadors coincideixen que era un pallús. I va ser la columna vertebral d'Espanya durant 40 anys, la qual cosa diu molt del país!”, ironitza l'escriptor.
Problemes morals
Mendoza ha volgut insistir que no és una novel·la sobre la Guerra Civil, que té humor, com tot el que escriu, però que en aquest cas és un llibre seriós, que planteja problemes morals al lector, que haurà de prendre posició. “Arrosseguem aquell episodi amb una barreja de fascinació i horror i ens sembla que va ser una època molt més interessant que l'actual, però és mentida. És molt més interessant el primer dia de rebaixes que qualsevol dia de la Guerra Civil”, va exclamar, afegint-hi que “cal col·locar la Guerra Civil al seu lloc d'una maleïda vegada”.
Rumb cap a Madrid
“He intentat avançar en cada novel·la, no repetir-me mai, sempre sense guia, ni mapa, ni GPS, amb resultat incert”, reflexiona l'autor. I després de forjar un corpus literari amb Barcelona com a teló de fons, el seu GPS assenyala ara cap a Madrid. “Ja he escrit molt sobre Barcelona i m'ho he passat molt bé”, deia divendres a la nit, poc després de recollir el premi. L'escriptor reivindica el dret a canviar d'escenari, i assegura que se sentia molt atret per les circumstàncies històriques a la capital espanyola en el context de la trama.
La del Premi Planeta de 2010 va ser una nit sense estridències ni desmais, amb una actriu secundària, la finalista Carmen Amoraga. L'escriptora valenciana va ser al podi del Planeta per El tiempo mientras tanto, sobre la difícil relació entre una mare i una filla, que arrenca quan la segona té un accident que la deixa en coma. L'escriptora valenciana diu que és un llibre sobre les petites tragèdies de la vida, i les segones oportunitats. Fidel al tòpic, Amoraga es va declarar gran lectora de Mendoza, fins al punt que a casa li diuen Pajarito per un personatge de La verdad sobre el caso Savolta, la primera novel·la de l'escriptor barceloní. El vencedor va fer riure de matinada. “Avui la gent no llegeix, però tothom escriu”. “Jo escric novel·les per saber com acaben”. I una dedicatòria per a Lara, que sempre el va animar a presentar-se. Deute complert.
