Mirador
Tràilers des de l'infern
En l'edició del festival de Sitges que s'acaba de clausurar, Roger Corman va tirar floretes al seu deixeble Joe Dante, que va començar muntant tràilers de les seves produccions, dient que sovint aquests tràilers “eren millors que les pel·lícules que promocionaven”.
Fascinat per les possibilitats del muntatge –la seva primera pel·lícula, que el certamen ha recuperat, va ser The movie orgy, documental de més de 4 hores on barrejava multitud d'imatges de films i programes televisius– i encara amant del cinema fantàstic de baix pressupost –sobre el qual ha construït tot el seu discurs autoral–, el director de Gremlins ha anat col·leccionant centenars de tràilers de velles pel·lícules al garatge de casa seva. Fins al dia que, fart de veure com acumulaven pols sense cap finalitat concreta, va decidir divulgar-los a través d'internet amb comentaris personals afegits.
A la iniciativa –el fruit de la qual és el web Trailers from Hell– s'hi han afegit col·legues com el mateix Corman, Guillermo del Toro, John Badham, Larry Cohen, Stuart Gordon, John Landis o Eli Roth; cada un d'ells presenta i comenta tràilers de pel·lícules de qualsevol època i gènere, tot i que hi predomini el fantàstic: s'hi troben des de clàssics respectables com Casablanca o Johnny Guitar fins a subproductes com el shockumentary Africa blood and guts i l'adaptació blaxploitation de Stevenson Dr. Black and Mr. Hyde. Una declaració d'amor al cinema de tota condició, pròpia d'un cineasta que, quan aquest cronista li va preguntar si s'enduria a una illa deserta Ciutadà Kane o Attack of the 50.000 feet woman, va dir que la d'Orson Welles “perquè dura més”.