Últimes cròniques de palau

En els últims dos mesos he visitat en diverses ocasions la seu del Departament de Cultura. Pura casualitat. Ja se sap, rodes de premsa, presentacions o reunions de comitès m'han obligat a entrar a palau i, indirectament, copsar l'ambient preelectoral que es viu entre aquelles parets centenàries. I, per a més inri, sabent que el conseller Tresserras no repetirà càrrec encara que els inescrutables desitjos de l'avenir portin un tercer tripartit.

L'ambient que es respira intramurs de la conselleria té aroma d'èxode multitudinari. Ja es comenta que el nou responsable serà en Vicenç Villatoro, però això sembla un rumor més propi del “salvi's qui pugui”, que una notícia amb fundament. Si que és veritat, que tothom està a l'expectativa i que els càrrecs de confiança saben que tenen els dies comptats abans que no arribi la revolució.

Amb tot aquest panorama de mudança ideològica, no puc deixar de preguntar-me què succeirà amb el CoNCA. Amb el consell de savis que ara duu les brides de la cultura nostrada. Des de la seva creació que aquest organisme independent no ha tingut una bona projecció. Podem assegurar que va néixer coix de recolzament institucional. És a dir, que no tothom dins del govern hi estava d'acord amb la seva constitució, com tampoc amb les persones que han ocupat els escons d'aquest senat intel·lectual.

La matèria muta, i el CoNCA pot ser un dels grans damnificats dins del canvi que s'ensuma. S'aproximen temps tan turbulents com divertits, que de ben segur ens deparen grans sorpreses. Tot depèn del nom i cognoms de la persona que ocuparà la cartera. Només queden pocs dies, la impaciència estreny.