Els Mossos desarticulen una xarxa que venia peces arqueològiques per internet

El grup especialitzat en delictes contra el patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra va detectar operacions irregulars de venda de peces arqueològiques per internet al maig de l'any passat. Van avisar el servei d'arqueologia i paleontologia de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, i la investigació va culminar el mes de gener amb la detenció de vuit persones, set de les quals, a Catalunya, i una altra a Albacete. Els detinguts al país són homes d'entre 34 i 55 anys, residents a Terrassa, Santa Perpètua, Llor, Montblanc, Agramunt i Valdepeñas. A tres d'ells se'ls imputa un delicte de contraban; a la resta se'ls acusa de receptació o furt.

Les peces recuperades són bàsicament monedes, de diferents tipus: ibèriques, romanes, medievals (les més abundants) i també dels segles XIX i XX. També s'han trobat sivelles visigòtiques, una alabarda que podria ser prehistòrica i botons de la Guerra Civil, per exemple. Tot aquest material es va dipositar ahir al MAC perquè l'analitzin els tècnics del museu, mentre que una altra part queda en dipòsit del Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els experts identificaran els objectes, tot i que el procés judicial sol ser llarg i encara no es pot dictaminar quin serà el lloc definitiu on es desaran.

Els Mossos d'Esquadra confirmen que els detinguts sabien perfectament què feien i on anaven a buscar el material. La procedència de les peces és diversa: Cervera, Belianes, Moià i Verdú. Sempre en llocs on hi havia esglésies i castells o altres tipus de jaciments. Els anomenats detectoristes usaven detectors de metalls per rastrejar els jaciments. Gemma Hernàndez, cap del servei d'arqueologia de la Generalitat, va explicar ahir que l'ús i la normativa que regulen els detectors de metalls és «una assignatura pendent», sobretot pel que fa a accions com aquesta que malmeten el patrimoni històric. L'ús d'aquests aparells no està prohibit, i té «una funció important en tasques de seguretat o per localitzar canonades, però són una arma perillosíssima per a la conservació del patrimoni», diu Hernàndez. De fet, es calcula que el 75% dels delictes contra el patrimoni arqueològic el duen a terme detectoristes. Hernàndez creu que cal regular-ne l'ús perquè les agressions sovint es cometen per falta d'informació, i molta gent usa aquests aparells «com a activitat lúdica o gairebé esportiva», assenyala. Tot i així, Toni Mariscal, cap de l'àrea central de Patrimoni dels Mossos, va assegurar que els detinguts en aquest cas sabien el que feien i no anaven «a passejar els diumenges».

La investigació ha acreditat que una sola de les persones del grup havia cobrat entre 60.000 i 70.000 euros en la venda d'objectes, i s'estava plantejant deixar la seva feina habitual. Els materials arqueològics són de domini públic i estan exclosos de la compravenda.