Inquisidors indocumentats

Aquest cronista encara recorda la torbació que, el 1993, li va provocar l'exposició que el Palau de la Virreina de Barcelona va dedicar al fotògraf Joel Peter Witkin, especialitzat en freaks en actituds explícitament sexuals. Doncs bé, probablement ara mateix aquesta exposició no es podria veure, si estigués en mans dels tertulians de Las mañanas de Cuatro que recentment van posar el crit al cel per la projecció de A serbian film al Festival de Sitges... sense que cap d'ells l'hagués vista!!!

Un servidor admet que tampoc no ha vist A serbian film i que probablement mai senti interès per contemplar el catàleg d'atrocitats –de ficció i amb efectes especials, sembla mentida que calgui aclarir-ho– que promet. Però resultava esfereïdora la poc matisada seguretat amb què atacaven d'oïdes no la pel·lícula, sinó el Festival de Sitges per haver autoritzat la projecció d'una pel·lícula que prèviament ha passat per mostres d'Austin, Brussel·les i Montreal. Si en lloc de parlar d'imatges estiguéssim parlant de les paraules d'una novel·la, també cridarien a les tisores de la censura?

En la mateixa tertúlia es va lloar la decisió de l'Ajuntament de París de prohibir l'accés als menors a l'exposició d'“un fotògraf”. No deuen estar familiaritzats amb el nom de Larry Clark, director de Kids i aficionat a mostrar la precocitat sexual i el consum de drogues juvenil. Una prohibició que cau en la paradoxa de permetre que els adolescents puguin ser protagonistes d'obres d'art pujades de to, però no espectadors. Mentrestant, a moltes biblioteques, poden veure sense problemes qualsevol dels centenars d'equivalents porno del Youtube que hi ha. No direm noms, que no ens lapidin.