La capella ardent de Joan Solà s'obre al paranimf de la Universitat de Barcelona
Entre les 9 del matí i les 2 del migdia d'aquest dijous, tothom qui ho vulgui podrà acomiadar-se del filòleg Joan Solà, mort als 70 anys
L'acte públic de comiat a Solà tindrà lloc a dos quarts de quatre de la tarda
Entre les 9 del matí i les 2 del migdia d'aquest dijous, tothom qui ho vulgui podrà acomiadar-se del filòleg Joan Solà, mort als 70 anys a causa d'un càncer. La capella ardent amb les despulles del professor s'instal·larà avui al paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). La Universitat ha explicat que la capella ardent s'instal·la a la UB per desig de la família. Cap a les 15.30 tindrà lloc una cerimònia de comiat del lingüista, que encapçalarà el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.
Era vicepresident de l'IEC, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009 i és autor d'una quarantena de llibres de sintaxi, història de la llengua i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona, va tenir sempre com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky.
Avui fa una setmana, aquest diari va publicar l'últim article de Joan Solà, titulat Adéu-siau i gràcies!. El mestre, el professor, el doctor en filologia, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'hi acomiadava dels seus lectors amb una humilitat i una enteresa d'ànim que només es dóna en els homes eminents i en les personalitats més generoses.
Nascut a Bell-lloc d'Urgell el 1940, Solà es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en Filologia Catalana.
El traspàs va provocar sorpresa i tristor al poble de la seva família, Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), tot i que es coneixia la greu malaltia que patia Solà. L'Ajuntament es reunirà en els propers dies per preparar un homenatge pòstum, segons va explicar l'alcalde Ramon Cònsola. Encara es desconeix què es farà, però es vol organitzar un comiat i un reconeixement a un dels fills il·lustres del poble.
Una de les seves germanes que viu a Bell-lloc, la Lluïsa, va voler destacar que era “un incansable treballador”, que ja des de ben jove no escatimava hores de feina, així com “la passió i estima que tenia cap al poble i el parlar lleidatà”.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va parlar ahir d'una “trista” notícia per a la llengua catalana i el país, mentre que el delegat del govern, Miquel Pueyo, que és filòleg i va ser director de Política Lingüística, va destacar que el professor era “una persona accessible, generosa i compromesa” i que el país havia perdut una gran persona.
Entitats culturals i de defensa de la llengua catalana, com l'Ateneu Popular de Ponent i la delegació lleidatana d'Òmnium Cultural, també van lamentar la pèrdua del filòleg lleidatà.