Viatge pel territori emocional

Lluís Gavaldà, sempre còmplice amb el públic gironí, va dir dijous durant l'estrena de la nova gira, Els Pets fan més teatre, a la sala simfònica de l'Auditori de Girona: “Una de les coses meravelloses que té ser d'Els Pets és que pots estrenar un espectacle fora de la capital del país i ningú s'estranya”. Al grup de Constantí li agrada “fer territori”, repartint joc arreu dels Països Catalans, però el seu viatge també transita per altres territoris menys tangibles: els dels sentiments i les emocions compartides amb un públic fidel que connecta a nivells molt íntims amb el grup, les seves cançons i les seves lletres. Llàstima de lletres... Va ser l'única cosa negativa del concert de dijous: per alguna raó, les històries que cantava Gavaldà no s'entenien prou, i aquesta és justament una de les gràcies del format teatral d'Els Pets: que sense la distorsió habitual en altres escenaris més festius, el públic pugui entendre i seguir millor unes lletres magnífiques, allunyades tant dels tòpics del pop com de la grandiloqüència d'alguns autors amb ínfules de grandesa literària.

En un escenari envaït per avions de paper –una escenografia tan senzilla com ben trobada– van aparèixer poc després de les deu de la nit els tres Pets titulars, esplèndidament complementats amb dos músics de molt nivell: Joan-Pau Chaves (teclats, guitarra i veus) i David Muñoz, Gnaposs (guitarra). Van començar amb tota una declaració de principis (La vida és bonica però complicada) i a partir d'aquí es van succeir tota una col·lecció de brillants joies pop, provinents bàsicament dels seus últims discos, els del nou mil·lenni, sense que gairebé ningú trobés massa a faltar les glòries passades. Només un nostàlgic una mica despistat va reclamar a crits la presència de les Llufes i segur que molts es van quedar amb les ganes d'escoltar Bon dia, però la gran majoria dels seguidors d'Els Pets han sabut créixer amb el grup i han entès les seves ganes de madurar creativament amb cada nou disc. Lluís Gavaldà va voltar entre el públic mentre sonava Draps de cuina, una de les millors cançons de Fràgil, el seu últim disc (“Tot just ahir vaig decidir fer draps de cuina amb aquell vestit que no gosava llençar per poder-te olorar”), i després el viatge al qual ens convidava el grup va continuar “a diferents velocitats”, des de la impetuosa i gairebé perfecta Per veure't a tu fins al final, suau i delicat, de Bona nit, amb algunes fans assegudes a sobre de l'escenari al voltant d'un foc de camp imaginari. Elles segur que no ho oblidaran fàcilment.