Chick Corea
L'influent ‘jazzman' nord-americà torna a Catalunya (avui a Girona, demà a Barcelona) acompanyat únicament del seu piano
“El piano és la porta d'entrada al paradís”
Chick Corea, entre els pianistes més celebèrrims del jazz, torna a Catalunya per oferir avui a l'Auditori de Girona (Temporada Alta) i demà al Palau de la Música (Festival de Jazz de Barcelona) els seus primers piano solos en terres catalanes des del 1984.
Quin és el gran repte que presenta un recital de piano solo?
Disposar d'un bon piano i un bon tècnic de so per al piano [riu]. Hi ha moltíssima bona música creada des d'un piano. És un instrument al qual et pots aproximar des de punts de vista estètics diferents. Un infant pot tocar-lo i fer música instantàniament, i algú com Stravinsky el pot emprar com a eina bàsica per a la composició. El piano és la porta d'entrada al paradís i m'encanta tocar-lo en contextos diferents.
L'espectacle d'avui es presenta com una nit d'improvisació. És més fàcil arribar a cotes més altes d'improvisació quan es toca sol que quan es depèn d'altres músics?
Bé, tot depèn de quin sigui el repte del moment. Tant m'agrada tocar sol com amb grups. Sí que procuro, però, trobar temps cada any per fer ni que sigui uns quants concerts tot sol amb el piano. És el meu primer amor i m'agrada dedicar-nos moments per estar tot sols.
Què es proposa en cada concert?
La voluntat primordial és trobar fórmules per fer arribar a l'audiència les idees que cada nit, sempre de manera diferent, em passen pel cap.
Què és el que el fa canviar de músics i projectes de manera tan constant?
Manté ben alt el meu interès pel que faig. Fer música amb gent creativa i diferent, tots ells amb la seva manera particular de tocar, és perfecte per continuar aprenent.
No creu, doncs, que treballar constantment amb una mateixa banda de confiança és la millor manera per sonar cada cop millor?
Francament no. La millor forma de sonar cada vegada més bé és, abans que res, gaudir d'una bona salut i, després, continuar aprenent i explorant, sense comprometre les teves metes i els teus somnis.
Quin pianista l'ha fet disfrutar més en un recital en solitari?
Ievgeni Kissin i un programa dedicat íntegrament a Scriabin, ja fa uns quants anys.
Em sabria dir quins són, per a vostè, els tres millors pianistes vius?
N'hi ha tants que limitar-ho a tres seria injust, i anomenar-los tots seria massa extens. En qualsevol llista que et fes de grans pianistes, però, sempre hi trobaria un lloc per als que més m'han influït i ja s'han mort: Vladimir Horowitz, Glenn Gould, Thelonious Monk i Art Tatum.
Curiositat sense límits
Armando Anthony Corea (Chelsea, Massachusetts, 1941), entre les dotzenes de músics que Miles Davis va contribuir a projectar, és un dels culs més inquiets del jazz, com ho constaten els seus experiments amb la fusió i el flamenc. Ha participat en discos seminals del jazz com ara Light as a feather (amb Return to Forever) i Bitches Brew (amb Miles).
