Entre éssers fantàstics

Albert Alforcea (Figueres, 1968) és un home de múltiples facetes creatives. De fet, ara fa uns anys liderava un grup de música de fusió, anomenat Alara Kalama, amb el qual va publicar dos discos. Però per ell aquest ja és un capítol tancat. Alforcea fa molt de temps que treballa fort en el món de la il·lustració, generalment fent dibuixos per a llibres d'altres autors. Com a il·lustrador, ha publicat uns 25 llibres en editorials com ara Teide, Barcanova, Planeta, Ediciones B, Alfaguara i Columna.

El 2003 ja va publicar El somni blau, com a autor del text i les il·lustracions. I aquest any han aparegut, ni més ni menys, quatre llibres seus, tres dels quals com a únic autor: dues curioses guies molt ben il·lustrades, El llibre dels éssers fantàstics (Barcanova) i Guía de los seres fantásticos del hogar (Ediciones B) i la seva primera novel·la publicada, Rescat al pic de les Bruixes (Barcanova), també amb algunes il·lustracions seves, recomanada per a nens i nenes a partir de 10 anys. El quart llibre és Brim el cazahadas (Editorial SM), un història il·lustrada amb pictogrames en què ell és l'autor de la narració i Marta Montañá ha dibuixat les il·lustracions que substitueixen algunes paraules del text perquè els petits lectors imaginin i aprenguin mots nous. Alforcea viu a Barcelona, però continua mantenint lligams amb Figueres, i el dissabte 27 de novembre a les 12 del migdia hi presentarà aquests quatre llibres, a la biblioteca Fages de Climent, en un acte organitzat en col·laboració amb la llibreria Mallart.

“Vas treballant i treballant i, al final, quan apareixen quatre llibres gairebé de cop, és com una recompensa”, diu Alforcea, un autor d'inesgotable imaginació que se sent tan a gust escrivint com dibuixant. A Rescat al pic de les Bruixes, Alforcea presenta tres personatges realment singulars: en Tonet és un sagal de mar de Portlligat que lluita amb els taurons a cops d'aritmètica; en Met és un follet que viu en un bosc al costat de Terrades, i en Cluri procedeix de la fageda d'en Jordà. En aquesta aventura, tots tres s'alien per anar a rescatar la filla del batlle de Llers. Tal com es pot veure, el llibre està ple de referents geogràfics empordanesos i garrotxins.

En Tonet, en Met i en Cluri també són tres dels personatges que apareixen a El llibre dels éssers fantàstics de Catalunya, juntament amb tota una colla de sílfides, follets, fadallones, trasgolicrans, tarirots, sirenes, carquinyolis i altres éssers, alguns dels quals “són molt bons, uns altres no ho són tant i a uns altres és millor no trobar-te'ls!”. El llibre està dividit en quatre parts: éssers del bosc; éssers de les muntanyes i els volcans apagats; éssers de l'aigua, i éssers subterranis. Tots els éssers estan molt ben il·lustrats i descrits, amb icones que ens mostren la seva localització geogràfica, la seva mida, si tenen o no poder màgic, si són perillosos, els anys aproximats que viuen o potser si fan part d'una raça extingida. Per exemple, el tarirot és un lladregot que viu als volcans apagats de la Garrotxa, molt forçut però amb un cervell molt petitó, que no té poders però és força perillós, i pot arribar a viure fins als 60 anys. De tarirots n'hi ha de peluts i de pelats, però tots són pollosos i pudents.

Un plantejament semblant té la Guía de los seres fantásticos del hogar, que mostra i descriu tota una colla d'éssers minúsculs, repartits en tres famílies: sociales, sombríos i místicos. També poden ser domèstics o bé emigrants. Es tracta d'uns éssers que viuen entre nosaltres, com ara el trasgo del frigorífico, el hada luciérnaga, el dragón buensueño, los duendes ratón i el ogrillo tragahojas. El llibre dóna pistes i recursos per conèixer la seva mida, intel·ligència i força, i per seguir el seu rastre. La imaginació, però, l'ha de posar cada lector.