Referències

Impressiona la programació del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, inaugurat aquesta setmana. D'igual manera o encara més com va sorprendre'm la del Cruïlla l'estiu passat. El cartell, amb noms com Sonny Rollins, Chick Corea, Chucho Valdés, Jamie Cullum i Omar Sosa, es defensa per si sol, cosa que em fa pensar si no mereixeria donar el salt a la primera divisió i convertir-se en un dels festivals de referència escollits per la conselleria de Cultura de la Generalitat. No parlo de substituir ningú, només d'ampliar la nòmina.

El departament va beneir amb aquesta distinció cinc festivals: Tradicionàrius, BarnaSants, Jazz de Terrassa, Sónar i Torroella. Un repòquer divers, en què cadascú d'ells cobreix un univers sonor diferent. La tria es va dur a terme seguint paràmetres de descentralització i proteccionisme, en una decisió que no va ser del gust de tothom, en especial dels que es quedaven sense medalla. Però d'aquí a uns mesos tot pot canviar. Les referències d'una conselleria a les mans d'Esquerra Republicana no han de coincidir amb les dels convergents o les dels socialistes. En el cas que aquests últims nomenin algú amb més criteri i coneixement de causa que en temps del president Maragall.

Les referències, en cas que es tinguin, són un reflex de la política que es vol seguir. I l'alternança en el rànquing forma part de la democràcia. Però, sigui quina sigui la decisió a adoptar en el futur immediat, és imprescindible seguir unes pautes lògiques i no fer per desfer. Per això no vull ni pensar què succeiria si, per aquelles causalitats de la vida i per una carambola de pactes, la conselleria de Cultura caigués a les mans del Partit Popular. Els cinc festivals que ara són de referència podrien acabar davant del Tribunal Constitucional.