Si no et veuen, no hi ets

Amb la serenor que sempre destil·len els seus articles, Josep M. Espinàs expressava a
El Periódico ahir que, “si la sardana és el seny de Catalunya, els castellers en són la rauxa”. En paral·lel, també recollia impressions de Miquel Botella, segons el qual la declaració universal del món casteller és important per a la difusió de la cultura popular. Impressions que diuen molt en molt poc espai, i que serveixen de llum i de guia. Poc espai per ressaltar la complementarietat de les coses sense donar cap marge a falses competències ni a suspicàcies amb deix de gelosia. Positivisme, feina, clarividència... i, sobretot, acció.

Sens dubte que la sardana i la cobla mereixen més quota mediàtica. La faceta estricament musical de la cobla ofereix molts moments atractius als melòmans, i la sardana podria donar força moments d'interès televisiu en molts dels seus aspectes, entre els quals destaca el sardanisme de competició. Els concursos de les finals nacionals, que estan tenint lloc aquests dies d'una manera inadvertida, mereixerien una atenció mediàtica més intensa, i molt especialment el de punts lliures que tindrà lloc dissabte a la nit a Igualada. Els dansaires ho posaran tot i, si ha de fallar alguna cosa, serà la posada en escena. Els concursos han evolucionat molt lentament i gens d'acord amb el seu entorn des que el campionat de Catalunya existeix. Els
ingredients artístics, els dels dansaires, ja hi són; per tant, només cal endreçar els de l'espectacle. Només falta l'acció.