Un estudi descobreix dades desconegudes del mercat de Valls

L'Ajuntament que a començament del segle XX existia a Valls va falsificar algunes actes municipals per poder demostrar l'antiguitat del mercat dels diumenges, l'últim i més efímer que va ser incorporat al dels dimecres i dissabtes, els quals sí que tenien una tradició prou demostrada de segles. Aquesta dada desconeguda fins ara i que va servir al consistori de l'època per quedar exempt del descans dominical del decret del 1904, és una de les aportacions que l'historiador Francesc Murillo fa en el llibre 800 anys de mercat a Valls, que acaba de ser publicat. El treball, que certifica l'antiguitat del mercat i el situa com un dels primers a les comarques de Tarragona, darrere d'Alcover, Vila-rodona, Salou o Cambrils, retrata una ciutat situada en un punt estratègic del comerç interior català i en una cruïlla de camins molt potent en direcció a les terres de Lleida i al territori del Penedès que va permetre l'expansió i consolidació del mercat. Va ser tanta la importància de Valls que al segle XV era la segona població en demografia i economia, només darrere de Tarragona, tot i els estralls que havia causat l'epidèmia de pesta que va reduir la població dues terceres parts. Al segle XVIII Valls va iniciar un important creixement i l'expansió del conreu de la vinya, però el seu mercat ja era de segona. En canvi es mantenia en el primer nivell en la indústria tèxtil i els aiguardents. El mateix Correo Mercantil de España, que publicava els preus dels principals mercats, citava de Catalunya els de Barcelona, Reus i Valls. L'estudi serà un dels grans capítols de Quaderns de Vilaniu (Institut d'Estudis Vallencs) i, a més, serà lliurat en forma de separata.