Abans d'agafar el son
Albert Pla i Pascal Comelade estrenen al Teatre Municipal de Girona l'espectacle musical ‘Somiatruites', en què les lletres de les cançons neixen del somieig
Una roda de premsa amb els músics Pascal Comelade i Albert Pla, que no són precisament dos prodigis de verbositat, per dir-ho d'alguna manera, és una experiència que cap periodista s'hauria de perdre. Ningú ha dit que sigui necessari explicar, sempre, l'art, ni intentar etiquetar-lo, descriure'l o explicar-lo, però aniria bé una mica de col·laboració, pel seu propi interès, dels artistes implicats, per mirar de despertar la curiositat del públic. En tot cas, el desinterès no és mutu, i en presència de les intimidadores Siameses Superglue, un músic més de La Petita Orquestra Somiatruites, així com Dj Crepúsculo, ahir vam captar alguns dels detalls de l'espectacle Somiatruites, una producció de Pedro Páramo, amb la col·laboració de Temporada Alta, que es podrà veure avui (21.00 h) i demà (19.00 h), al Teatre Municipal de Girona, i que posteriorment farà estada al Teatre Lliure de Barcelona, del 9 al 12 de desembre, i encetarà una gira pel país, que el durà, entre altres teatres, al de Bescanó, el 18 de desembre (22.00 h), on els dos músics han fet una estada per acabar d'arrodonir l'espectacle i fer la sessió de les impactants fotos promocionals.
Diu Pascal Comelade que Albert Pla, un bon dia, li va prendre les seves músiques “sense demanar permís”, i aquest es va posar a fer lletres i melodies. En van haver de descartar unes quantes fins a quedar-se amb poc més de 22 composicions. No hi ha fil conductor: “Hem fet el que ens ha semblat bé, amb alegria, perquè en Pascal és un paio alegre, i ha sortit el que ha sortit, i no sé ben bé què ha sortit, però estem contents amb el que tenim”, diu Pla, que hi afegeix: “No tinc la sensació d'haver treballat, tot ha anat sortint sense rumiar. Ja tinc ganes de començar-ho a veure per canviar-ho tot”. Temes de les cançons? “Allò que em passa pel cap abans d'adormir-me. Que si em costa dormir, que si tinc insomni, que si em vull fer una palla... no ho sé, coses així”. Això és el concert en paraules de Pla, la traducció comercial de les quals és: “Somiatruites il·lustra aquell munt de pensaments, records, anhels i estats d'ànim que sentim abans d'anar a dormir. Aquells instants, dintre el llit, on tot és possible en la nostra imaginació”. Clavat.
Per tant, les cançons neixen del somieig d'Albert Pla, amb la música de Pascal Comelade. Ells formen La Petita Orquestra Somiatruites, en què també hi ha Jordi Busquets, Ivan Telefúnkez i David Sáenz de Buruaga, a més de les Siameses Superglue, unides per l'espatlla i la cintura i Dj Crepúsculo, tres titelles en dues, construïdes per Martí Doy i manipulades per la companyia de titellaires Farrés Brothers, que diuen que també fan música.
Albert Pla ja té una certa experiència en muntatges que depassen l'àmbit musical, després de Llits, de Lluís Danés, però al més que discret, per no dir lacònic, Comelade li ve una mica de nou, ja des de la gènesi de l'espectacle.