L'univers Borja fet música
Jordi Savall recrea el món sonor d'una de les dinasties més controvertides de la història en un nou disc-llibre
“Més que netejar la llegenda negra dels Borja, volem mostrar que n'hi ha una de blanca”
Borja. Aquestes cinc lletres encara generen una certa reverència i temor. Es tracta d'una dinastia controvertida que va viure el trànsit entre l'edat mitjana i l'època moderna, en ple Renaixement, i va aportar a la història personatges poderosos, com ara dos papes i diversos governants.
Enguany se celebren els cinc-cents anys del naixement de Francesc de Borja (1510-1572), i l'Ajuntament de Gandia, d'on era originari, ha volgut recordar la figura del que va ser virrei de Catalunya i alhora evocar la magnificència de la família sencera. Fruit d'això, neix el CD-llibre Dinastia Borja, Església i poder al Renaixement (Aliavox), que Jordi Savall presentarà en un concert al Saló del Tinell (MUHBA) el dia 7 de gener, un concert que dedicaran al pare Miquel Batllori.
“En aquest treball recollim moltes músiques que es van compondre en aquella època i que estan lligades a fets històrics concrets, com ara per l'assassinat de Joan de Borja, la mort de Lorenzo de Mèdici o la coronació de Calixt III. N'hi ha d'altres de les quals tenim els textos i hem recreat la música”.
Una de les rareses recollides és el Cant de la Sibil·la del Cançoner de Gandia, que interpreta Montserrat Figueras, el Salve regis mater de Marbriano de Orto, que evoca el moment en què Roderic Borja és elegit papa amb el nom d'Alexandre VI, i el romanç La rosa enflorece, un anònim sefardita que evoca l'expulsió dels jueus de la península Ibèrica. Fins i tot s'inclou (en un dels 4 CD aplegats) una Professió de fe (Credo in unum Deum) atribuïda al mateix Francesc de Borja.
“Més que netejar la llegenda negra dels Borja, volem mostrar que n'hi ha una de blanca”. L'hebraista i poeta Manuel Forcano, que ja ha participat en els anteriors treballs històrics de Savall, destaca que els Borja es van rodejar d'humanistes rellevants. Apunta, a més, que Alexandre VI va donar llibertat als artistes i intel·lectuals de la seva cort, a banda de rebre amb els braços oberts els jueus expulsats de la Península. Va ser sota el papat de Calixt III, “un jurista dur i fred”, que es va instaurar la tradició de tocar a l'àngelus i es va fer la primera organització de la Biblioteca Vaticana, a càrrec de Cosme de Montserrat, bisbe de Vic. Una altra curiositat: va ser Calixt III qui va anul·lar el judici contra Joana d'Arc i va excomunicar el cometa Halley, que va atemorir la societat del 1456.
Pel que fa a Francesc de Borja (lloctinent de Catalunya del 1539 al 1543), el poeta i investigador Josep Piera assegura que ha redescobert “l'estadista i diplomàtic”, més enllà de la imatge fúnebre que en tenim avui dia. Piera valora el seu compromís religiós amb la Companyia de Jesús: “Renuncia al poder terrenal per arribar al cel”. Va ser un personatge, d'altra banda, que va fer Gandia “una petita Ferrara”, gràcies al negoci del sucre. L'editorial valenciana 3 i 4 editarà el dietari espiritual dels darrers anys de Francesc de Borja, sobre el qual també es pot veure una exposició al Palau del Lloctinent de Barcelona fins al 16 de gener.
Conveni de col·laboració
Jordi Savall, president de la Fundació CIMA, ha signat una sèrie de convenis amb l'Ajuntament de Barcelona per tal de fer servir espais de la ciutat, com ara les Drassanes o el monestir de Pedralbes, i un altre per establir marcs de col·laboració amb altres entitats.
“Aquests acords permetran fer que arrelin les activitats de recerca, pedagògiques i creatives”. Una d'aquestes activitats és la primera acadèmia de formació professional, de recerca i d'interpretació d'instruments d'època, que es farà al desembre.
