L'evidència de la invisibilitat

Cornellà no és només una de les molt poques poblacions que compta amb més d'una cobla en actiu, sinó que a més és l'escenari d'un dels aplecs més veterans del calendari. Tant a Cornellà com a Blanes, Premià de Mar i Ripoll, l'activitat sardanista és prou alta i la presència de la música per a cobla, prou present perquè ja hagin estat nomenades ciutat pubilla o tinguin el nomenament a tocar de dits.

La setmana passada Jordi Basté va sotmetre els caps de llista a un qüestionari en què els demanava, també, si sabien el nom de dues sardanes. La blanenca Sánchez-Camacho es va sincerar amb un no rotund, mentre que el premianenc d'adopció Artur Mas va ser més discret amb un “passem, que hi penso”. Qui va ser alcalde de Cornellà va recordar que n'hi ha una de dedicada a la ciutat sense precisar-ne el nom, i el ripollès Joan Puigcercós va ser el més resolutiu, tot i que sense brillar, en esmentar La Santa Espina i Canigó. D'Herrera, Ribera, Laporta i Carretero, no en consten respostes, i malgrat els antecedents, més val pensar que haurien estat més hàbils. Avesats com han d'estar a situacions límit com aquell aiguabarreig de preguntes, sorprèn que primeres espases de la vida pública no fossin més destres (abusar del tòpic els hauria resultat senzill), però sobretot sorprèn que, estant tots quatre vinculats a poblacions amb una marcada història en la sardana, s'hagin deixat impregnar tan poc per una faceta tan important de la seva vida social. Les eleccions ja estan decidides, i probablement un detall com aquest no haurà marcat cap vot; potser no ho mereix, però és un fet que evidencia que la vinculació entre la gent i els seus representants polítics és extremadament superficial, per més que en els discursos electorals s'esgargamellin per fer veure el contrari.