Investigació dels límits

Jordi Cortés acaba d'estrenar un nou espectacle amb la seva companyia Alta Realitat sota el títol de Black Out, el segon dels que sorgeixen del projecte que manté amb persones discapacitades i no discapacitades com a intèrprets. És el que s'anomena dansa integrada, i no és res de nou ni aquí ni encara menys a Anglaterra, on existeixen diverses companyies estables d'aquest tipus, però és clar que cada cop té més públic (Ca l'Estruch estava ple el dia de l'estrena de Black Out, igual que el SAT! el dia que actuaven amb VITRIOL l'any anterior) la qual cosa vol dir que hi ha un sector de públic que se sent inclinat a participar des de les seves possibilitats en àmbits que fins ara semblaven barrats per a ells però on, de fet, també se'ls espera.

Aquest ballarí i coreògraf va obtenir, junt amb Diamán Muñoz, el premi Ciutat de Barcelona 2004 per la seva peça Olelés, un duel entre dues històries personals inspirat en la novel·la de Sándor Márai L'última trobada. Ben aviat Olelés tindrà la seva versió audiovisual, ja que la productora holandesa Key Film n'ha comprat els drets amb la participació de la Televisió Nacional d'Holanda i sota la direcció de Clara Van Gool se'n farà un migmetratge. La peça ja ha estat filmada i només queda fer-ne el muntatge final.

Fou fruit de l'etapa anglesa. Jordi Cortés va tenir el seu primer contacte amb la dansa integrada a través del treball d'Adam Benjamin i cofundador de la companyia Candoco Dance Company el 1991, la primera companyia per a intèrprets amb alguna limitació física i ballarins professionals, i que recentment ens va visitar al SAT! Teatre de Sant Andreu, a més d'haver vingut personalment en algunes ocasions com a mestre convidat en tallers.

També les dues obres que ha creat Jordi Cortés en aquest àmbit i fins al moment han partit dels tallers i dels laboratoris d'investigació que du a terme en espais diversos de Barcelona i Catalunya, aplegant un munt de gent nova cada vegada. I en cada taller, partint de l'escolta més subtil, la informació i les habilitats de cadascun dels assistents es va ramificant cap a tot el grup, aprenent els uns dels altres.

Tots tenim les nostres discapacitats, això és clar. Jordi Cortés explica que treballant en aquestes condicions i amb aquest tipus de gent hi valora una delicadesa que trobava a faltar en altres àmbits: entre el silenci profund i la mirada atenta que fa que tot flueixi i que en surtin espectacles o peces creades amb molta motivació. També assenyala que l'escolta del temps i de l'espai són extraordinàries en els encontres que tenen i que, com que es tracta de cossos especials i que, per tant, han hagut de trobar eines especials per desenvolupar-se, s'esdevé una mirada inèdita i riquíssima per al creador.

En aquests espectacles creats per Jordi Cortés hem descobert un meravellós Adolfo Colmenares que encega malgrat la seva ceguera, o una elàstica Rita Joplin que gira més que les rodes de la seva cadira, dos dels intèrprets de la companyia que ara participen en altres projectes escènics en creació. I, si fins ara s'havia concentrat en el treball amb discapacitats físiques, ara s'atreveix també a trencar tabús amb persones que tenen síndrome de Down, un treball engegat en col·laboració amb el Festival Lola d'Esparreguera.

És paradigmàtic que des de la dansa, que en el seu exercici del cos s'arriba a excel·lències de virtuosisme i expressivitat com poques activitats aconsegueixen, es pugui estar tan a prop dels qui aparentment no semblaven qualificats. I de fet és així perquè passar del gran jetté a un esquinç, o d'un salt a un trencament de menisc no és tan difícil. De fet, això és exactament el que li va succeir a Jordi Cortés en un parell d'ocasions en què, a causa d'una lesió, va haver de continuar actuant –buscant la millor manera d'expressar-se– malgrat tenir les habilitats escapçades, i va viure en pròpia pell el que era una limitació important. Però si coneixes les teves capacitats també ets capaç de crear nous recursos, i això és el que transmet als alumnes dels seus laboratoris i tallers, les eines necessàries per a la gent que té alguna cosa a compartir creativament. Sense límits.