Tot un personatge

Per Nadal o per Sant Joan, faci fred o calor, arriba sempre a la ciutat de Barcelona el circ ambulant d'Emir Kusturica, que exhaureix les entrades i entusiasma el personal. La desmesura i els estirabots dels films del cineasta serbi es prolonguen als escenaris amb la No Smoking Orchestra, una banda en què Kusturica posa el nom, el cantant Nelle Karajlic, el posat punk i el lideratge escènic, i la resta de la banda, una estrident piconadora sonora en què la base del rock s'amaneix amb les escales i els ritmes trencats de la música dels Balcans.

I amb aquesta fórmula, la No Smoking Orchestra d'Emir Kusturica es passeja triomfant pel món sense introduir gaires canvis en el guió. Invariablement, les ampul·loses notes de l'himne de la Unió Soviètica donen pas a una hora llarga de circ balcànic, amb molts trams en què la música no és res més que un teló de fons per a les esbojarrades corredisses i els acudits de Karajlic. Tot un personatge, aquest Karajlic: un home a mig camí entre Iggy Pop i Chiquito de la Calzada que va compartir amb Kusturica l'ambient underground de Sarajevo, que ja era tot un provocador en la Iugoslàvia dels anys vuitanta i que fa el possible i l'impossible perquè cada concert esdevingui una festa. Aquest cop, es va presentar disfressat d'una mena de Capità Sèrbia i gairebé va caure damunt del Síndic de Greuges de Catalunya mentre s'enfilava a les baranes de les llotges. També va fer baixar una noia des del primer amfiteatre tot agafant-se als altaveus mentre el màxim responsable del Festival del Mil·lenni, en el qual estava inscrit el recital, es posava les mans al cap. Tot un personatge, aquest Karajlic...