Bona cobla d'any

Com a invent orquestral, la Simfònica de Cobla i Corda és d'una simplicitat esborronadora. Un conjunt instrumental bàsicament de vent i sense corda com és la Principal de la Bisbal s'alia amb un altre conjunt instrumental de corda sense vent com l'Orquestra de Cambra de l'Empordà per configurar una mena d'orquestra simfònica de so característic absolutament particular. No és ni de bon tros la primera experiència d'una cobla en el món estrictament simfònic; de fet, d'incursions de la cobla en orquestres simfòniques, n'hi ha hagut diverses i des de ja fa unes quantes dècades. En tot cas, la continuïtat no ha estat precisament un dels trets principals de totes aquestes incursions, i en canvi la Simfònica de Cobla i Corda ha aconseguit situar-se, en molt poc temps, en el primer nivell de presència social a base d'una evolució constant i l'aportació continuada de propostes noves.

La formació com a tal no és cap revolució, però sí que ofereix una gran empenta amb una base de qualitat. En el catàleg de la literatura per a cobla, hi consten un bon nombre de pàgines ineludibles de la creació artística musical catalana, una realitat que malauradament queda massa reclosa en la més pura intimitat del sector. La repercussió d'aquesta riquesa és discreta, i una formació com la Simfònica de Cobla i Corda pot afavorir decisivament un canvi en la percepció del que es cou en aquest món. Que TVC hagi confiat de nou en aquesta orquestra simfònica per al seu Concert de Cap d'Any només pot contribuir a una major divulgació del fet musical per a cobla. Probablement, el glamur de Viena és molt difícil de suplantar (especialment, amb segons quins deixos localistes de la producció, clarament prescindibles), però no hi ha dubte que aquest concert és una bona manera de començar l'any.