Militar per necessitat

Les memòries escrites per militars que parlin de l'experiència de la Guerra Civil són escasses. Els professors Antoni Gavaldà i Josep Clara han pogut recuperar el dietari de Juan Fernández, un home humil al qual a principi del segle XX les circumstàncies de pobresa el van portar a ingressar a l'exèrcit. La seva mirada és representativa del perfil del militar espanyol de la centúria. Eren pocs els que s'incorporaven a l'exèrcit procedents de Catalunya i del País Basc, zones més industrialitzades. “És un exèrcit muntat sobre la base de la misèria, amb gent que hi entra de baixa condició social i amb un nivell de vida paupèrrim”, indica Antoni Gavaldà. El material els va arribar a través de la besnéta, quan aquesta estudiava a la Universitat Rovira i Virgili. Van comprovar la fidelitat històrica del relat i van decidir contextualitzar-lo. El resultat és La fractura militar a la Guerra Civil (1936-1939). El cas de Juan Fernández Fernández, publicat per Edicions Andana amb la col·laboració del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i l'Institut d'Estudis Penedesencs.

El llibre es basa en la trajectòria vital de Juan Fernández. Nascut en un poblet d'Almeria el 1891, de petit va quedar orfe de pare i va haver de treballar en feines molt dures –de miner, entre altres– per sobreviure en un context de misèria familiar. La salvació, com ell mateix reconeix a les seves memòries, li vindrà gràcies a l'exèrcit. El 1912, es va incorporar al servei militar i l'any següent ja va haver de viatjar a la guerra del Marroc. La campanya a l'Àfrica el posarà a prova durant tres anys de vicissituds, en què ascendirà a caporal. Va tornar al poble i es va reincorporar a la mina, però el van admetre al cos de carrabiners, notícia que rebrà amb alegria. La primera destinació és Cambrils, l'any 1916, com a carrabiner d'infanteria, i el 1918 es casarà amb una tarragonina, Rosa Navas González. El 1922 el van traslladar al País Basc, fins que al 1930 el van ascendir a sergent i és enviat a la comandància de Girona. Va treballar a Ger, a Calella de Palafrugell, i més tard a Malgrat de Mar, localitat on residia en l'esclat dels Fets d'Octubre de 1934, en què va participar per controlar la insurrecció a Badalona.