Patrimoni
Un turó amb moltes històries
Les excavacions per restaurar el castell de l'Albi, a les Garrigues, revelen l'existència d'un poblat de l'edat del ferro (segle VI a.C)
Hi va haver ibers i àrabs abans de la fortalesa medieval
Enlairat a 526 metres, la fortalesa de l'Albi senyoreja aquest municipi garriguenc des de ben antic. El castell, fins fa poc en runes després que l'agost del 1936 els veïns el dinamitessin quan un xiquet s'hi va fer mal, amagava grans sorpreses als arqueòlegs que s'han encarregat de les excavacions prèvies a la restauració. Sota el terra d'una estança, on en època medieval hi havia un molí i piques per guardar oli i vi, van descobrir deu metres de muralla i la base d'una torre quadrada, que van datar de la primera edat del ferro, fa uns 2.600 anys. “Sens dubte, va ser la sorpresa més gran de les excavacions, i es va demostrar la necessitat de fer prospeccions en aquest tipus de restauracions, perquè a Catalunya hi ha pocs castells excavats”, explica Josep Gallart, arqueòleg dels serveis territorials de Cultura a Lleida.
La troballa de catorze objectes de bronze –la majoria incomplets–, dues puntes de fletxa, dues fíbules (una mena d'imperdibles que s'usaven com els actuals botons), dos vasos sencers i una multitud de bocins de ceràmica van confirmar la primera història humana del turó. “El poblat era un assentament petit, més o menys circular i protegit per una muralla amb torres, possiblement organitzat de manera radial al voltant d'un espai central comunitari”, assegura l'equip d'arqueòlegs. Petit, però “destacat, amb domini d'un ampli territori, amb moltes possibilitats agrícoles i ramaderes” en una zona de corredor de la costa a l'interior. Les restes de fauna assenyalen que els habitants pasturaven cabres i ovelles, i a més tenien porcs domèstics, cavalls i també conills. Entre els animals salvatges figura el cérvol.
Les excavacions evidencien que, posteriorment, va ser ocupat pels ibers i, més tard, pels àrabs. A causa de la manca de restes, sembla que als romans no els va interessar el turó, però al segle XII els cristians van convenir que era un bon lloc per aixecar-hi un castell. Així, van netejar, aplanar i colgar els vestigis que hi quedaven i que els feien nosa. Al segle XVI els Erill-Cardona transformen la fortalesa en un palauet renaixentista, engrandint-lo i construint-hi un gran celler. Actualment, la presó és l'estructura medieval més antiga conservada, a banda d'un mur perimetral del segle XIII.
El 1977 el baró de l'Albi en va fer donació a l'Ajuntament, que el 2002 va retirar les restes de la voladura del 1936. Fa dos anys, el Departament de Cultura a Lleida va decidir emprendre la recuperació estructural del recinte, basada en la consolidació del que hi quedava.
“És un castell singular, perquè hi conviuen elements romànics, gòtics i renaixentistes. A més, era el millor conservat de les Garrigues”, explica Ferran Rella, fins ara director dels serveis territorials de Cultura.
La restauració del castell està gairebé acabada i serà visitable a finals d'aquest any. Ja s'està treballant en el projecte d'adequació de l'entorn i la museografia, que s'acabaran el 2014.