Crítica
rock
Mort o glòria
Fa uns mesos, Chuck Prophet va oferir un memorable concert al festival Blues & Ritmes de Badalona, on va presentar les cançons del seu darrer disc: Let freedom ring. En aquesta nova visita a Catalunya, però, les intencions de l'exlíder de Green on Red van ser molt diferents: recrear sencera una de les pedres bàsiques del rock, el London calling de The Clash, dins d'una gira exclusiva per tot l'Estat ideada per la promotora barcelonina Houston Party.
Enfrontar-se al repte de tocar íntegra una obra mestra com aquesta pot comportar la glòria o la mort en l'intent d'arribar a l'altura esperada. Amb els primers acords de la cançó London calling, Chuck Prophet, però, va deixar clar que es llançava de cap a la primera opció, constatant que allò no seria una costellada i que hi havia prou musculatura, nervi i energia per sortir triomfant del repte. En la presentació prèvia, Johnny Green –mànager de The Clash i autor del llibre Night and day with The Clash– va definir-lo com un disc fet amb “més instint que intel·lecte”. I aquesta és, precisament, la fórmula que va aplicar Prophet en aquesta relectura. Un concert en pujada constant en el qual les pauses (Guns of Brixton, Lover's rock) només van servir per agafar aire. Respectant l'ordre –i fins i tots les aturades per donar la volta al disc!–, Prophet va demostrar ser ben conscient que cada cançó del lot ha acabat convertint-se en un himne amb el pas dels anys. Així, Death or glory va ser rebuda amb els punys alçats, i Spanish bombs, Hateful i Lost in the supermarket van provocar els terratrèmols previstos en una sala Sidecar gairebé intransitable i amb un públic que es va convertir en còmplice absolut de la festa.