Celebrar el triomf

Fa dos mesos, quan Love of Lesbian actuaven dins del Let's Festival a l'Hospitalet de Llobregat, ja es veia que alguna de grossa passaria amb ells i amb el seu disc 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), el sisè de la seva discografia i el tercer cantat en castellà. En aquella ocasió, el grup de Sant Vicenç dels Horts només tenia tres cançons noves penjades al seu Myspace, però que van ser cantades amb l'ànima per un públic entusiasmat fins a la medul·la. Ara, amb el disc al carrer i amb les entrades esgotades des de feia tres setmanes, Love of Lesbian han passat a ser un dels triomfadors d'aquesta temporada amb un disc sobre amors que fereixen. Tal com va reconèixer el cantant Santi Balmes: «Hem passat de cantar per a la gent a cantar amb la gent.» Només així s'entenia la bogeria que desfermaven títols com ara La mirada de la gente que conspira i Segundo asalto, cançons del nou disc. I tot amb una Sala Apolo intransitable on no cabia ni una ànima més, amb un públic regalimant suor i predisposat a l'eufòria. Una complicitat guanyada a pols facturant discos per sobre la mitjana i concerts més que satisfactoris: «Abans havíem de trucar a tothom per que vingués al concert i avui no m'ha deixat de sonar el mòbil per demanar-me entrades», va confessar el cantant i guitarrista.

Un públic que no va donar importància a l'afonia de Santi Balmes o en l'allau guitarrera (reforçada amb la presència del seu productor Ricky Falkner i una puntual secció de vents) que va amagar la subtilesa dels arranjaments de què es gaudeix en el disc. La munió de gent es va deixar endur pels universos infinits de les cançons, emocionant-se amb La niña imantada, embogint amb Música de ascensores, alçant la veu a Allí donde solíamos gritar, xiulant Incendios de nieve i aplaudint la col·laboració de Carlos Cros a Miau. Les referències a les fites del Barça que estan sent tan habituals en els últims concerts a Barcelona, no podien faltar tampoc en l'imaginari de Love of Lesbian, que van dedicar Me amo a Andrés Iniesta i van fer pujar la temperatura a Houston, tenemos un poema quan van anunciar la victòria del València contra el Madrid. Potser en el disc han rebaixat el nivell de rauxa per posar-hi més seny, però en directe continuen apostant per acabar els concerts de manera demolidora i espontània, amb la banda vestida d'astronauta i fusionant-se entre el públic després d'haver suat la cansalada de valent i demostrar que en directe mostren una seguretat total en les seves possibilitats i també en les seves limitacions.