La cultura es fa a la cuina

Ada Parellada ens va convidar al restaurant Pla dels Àngels a 30 personatges del sector de la música: la Dolo de Pastora, Refree, els cervells del Primavera Sound, del Pop Arb i Bankrobber, televisives com Gemma Ruiz o Agnès Marquès… Jo també hi era, sense saber per què. Allò anava més enllà d'un simple sopar d'amics, a molts no els coneixia ni l'amfitriona!

Ens va citar molt aviat i va repartir davantals blancs per a tots amb una etiqueta que duia el nom per identificar-nos. Havíem de cuinar el sopar nosaltres! Ens va repartir en quatre grups: uns s'encarregaven de l'amanida de nous caramel·litzades; els altres, del tagín de pollastre; els tercers, del cuscús; els últims, del mandelbröt (biscota d'ametlles). El menú havia estat suggerit per una amiga, Brooke Borg, seguint el séder, sopar tradicional jueu per donar gràcies als fruits de la terra. Els treballadors del restaurant van dirigir la feina, i de cop ens vam tornar tots en aprenents de cuina.

Va ser molt curiós. El fet de tallar conjuntament naps i pastanagues va propiciar que fluïssin ràpidament les relacions. La selecció de gent era brillant, hi havia moltes afinitats i sinergies. Jo, per exemple, vaig conèixer per fi la directora de teatre Carol López, i vaig descobrir que Lluís Danés té projectes molt similars als meus. Potser treballarem junts!

Tothom va intercanviar opinions i riures, idees genials i acudits d'estar per casa. Gastronomia i cultura. La càbala jueva era ben sàvia quan deia: “Abans de tastar el menjar físic, absorbeixo la seva essència espiritual. M'animo tant que canto i ballo!” Gràcies, Ada, per revifar amb la cuina les ments pensants del país en temps de crisi!