Mirador
La rajola de bar contra el disseny
M'agrada contemplar els bars de disseny, la perfecció estètica dels mobles, els rètols acurats, la pissarreta amb les lletres del menú tan proporcionades. Però no sé si s'hi aprèn de la vida com en el sorollós bar del senyor Manolo, que té un calendari de paisatges al costat del banderí del Barça, un parell de números de loteria greixosos i unes quantes rajoles com la que diu: “Avui no es fia, demà sí”. Al carrer Robadors de Barcelona, entre putes, immigrants i estudiants de Belles Arts, hi ha els dos tipus de bars. El passat dimecres, dos joves i atrevits intel·lectuals, el poeta Martí Sales i l'il·lustrador Roger Adam, els van recórrer tots, i a cadascun hi van penjar un cartell amb una frase “sàvia”, amb l'esperit del “rajolisme”. Ho van anomenar la Ruta dels Quintos i el Cartellisme Desil·lustrat. La gràcia dels cartells era l'anti-disseny, com una reivindicació de l'espontaneïtat popular contra la inútil perfecció de la cultura impostada. Els havien editat a una impremta mexicana on encara fan servir les antigues tipografies mòbils, de fusta, i algunes lletres havien quedat tortes, amb un color diferent unes de les altres… Les frases provenien de personatges anònims i coneguts, com Val del Omar, Lulú Martorell, William Burroughs, Francisco Casavella, Carmelo Salazar, Pablo Iglesias, Antonio Machado… Per exemple: “On no hi ha sang no s'hi fan botifarres”. O “Dormir és burgès / Menjar és assassinat”. O “La verdad también se inventa”. La “processó” va acabar amb un quinto de més a Robadors 23, on el cantant de hardcore Roger Peláies va estrenar el grup Comitè de Salut Pública. Un final rodó, perquè com a concepte cultural va ser una experiència higiènica.