Art de portada
El Museu d'Història de Catalunya obre una exposició de les obres originals que l'Avui va sol·licitar a artistes catalans reputats per il·lustrar portades especials
La mostra revela el compromís de Miró, Tàpies i altres artistes amb la cultura catalana i l'Avui
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) ha obert al públic aquest dijous una exposició temporal de les obres originals que l'Avui va sol·licitar a artistes catalans de renom, entre els quals Miró, Dalí i Tàpies, per il·lustrar les portades especials dels anys setanta, vuitanta i noranta.
Aquesta col·lecció de 26 portades artístiques és un dels grans tresors del fons d'art de l'Avui, que l'integren 604 obres, totes donacions d'artistes, i que a final de l'any passat va comprar la Generalitat als creditors –Hisenda, Seguretat Social i Institut Català de Finances– de l'antiga empresa editora del diari, Premsa Catalana, que va fer fallida el 2004. La Generalitat ha desemborsat 177.000 euros per un conjunt singular de l'art català de la segona meitat del segle XX.
El primer pas per celebrar que el fons d'art de l'Avui s'ha convertit en patrimoni públic es va fer ahir amb l'obertura de la mostra al MHC, en un acte que va presidir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El museu del Palau de Mar custodiarà la col·lecció de portades artístiques de l'Avui més enllà de la mostra temporal que presenta ara i durant els pròxims mesos. Aviat, el MHC remodelarà les sales dedicades al tardofranquisme i la transició i integrarà les obres originals de les portades en un nou discurs museogràfic permanent.
“El fons de portades artístiques de l'Avui és història de l'art català i moltes més coses: és també història de la transició i història de la premsa en català”, va emfasitzar ahir Agustí Alcoberro, director del museu, alhora que va avançar alguns dels accents forts que aportarà aquest fons en el nou relat museogràfic: “La importància del paper que van jugar la premsa i els artistes en la transició. S'ha aprofundit poc en el paper dels artistes durant aquest període. Nosaltres ara tenim unes obres d'art que ens permetran explicar-ho tot bé”. El conseller Mascarell va aplaudir i va animar l'equip del museu a escriure aquesta crònica “pendent de fer” de la dimensió social dels artistes i la seva implicació en la democratització del país i en un munt de causes col·lectives que van emergir després de la mort del dictador. “La col·lecció artística de l'Avui obre moltes vies de treball”, va subratllar Mascarell, que ahir visitava per primer cop el MHC des del seu nomenament com a conseller.
Artistes generosos
A l'exposició temporal del MHC, s'entrellacen els originals amb les seves reproduccions en la portada del diari, alhora que una pantalla projecta les portades de text que situen el context informatiu de les visions artístiques dels creadors. L'Avui va trobar molta complicitat dels artistes i, per sobre de tots, Miró es va erigir en el gran avalador de la iniciativa del diari de crear un fons d'art.
Així, del grup d'obres que llueixen al museu, la més simbòlica és la que Miró va dissenyar el 1975, un any abans de la sortida del diari. Els fundadors de l'Avui necessitaven suport econòmic i moral per tirar endavant el difícil projecte del primer diari en català després de la Guerra Civil. Miró, d'una gran generositat, els va sorprendre amb la creació d'una sèrie de litografies numerades i signades. A més dels popularíssims cartells que es van reproduir d'aquesta peça (5.000), es van posar a la venda 100 litografies (vint més van quedar fora de comerç i Miró les va regalar). A l'exposició del MHC, se'n pot veure una, just al costat d'una prova que revela el procés de treball de l'artista i la seva relació amb el litògraf.
Més tard, el 1979, Miró va crear un guaix poètic per a la portada del número 1.000 del diari. Aquell mateix any, Tàpies s'adheria a la campanya a favor de l'Estatut en un acrílic que va il·lustrar la portada de l'11 de Setembre.
Miró i Tàpies van obrir l'aventura de les portades artístiques de l'Avui, a la qual després s'apuntarien entusiastes Clavé, Viladecans, Ràfols-Casamada, Cesc, Tharrats, Alfons Borrell, Josep Niebla, Cuixart, Antoni Pitxot, Guinovart, Dalí, Ansesa, Lluís Roura, Subirachs, Corberó i Xavier Porrata Ledesma. L'aventura va durar fins al 1996: aquell any, el vintè aniversari de l'Avui, Tàpies va donar la darrera obra que integra la col·lecció de portades artístiques del diari.
Resolt el destí d'aquestes obres, el nou conseller de Cultura sap que hi ha 580 obres més del fons de l'Avui que reposen, amagades al públic, en una sala del monestir de Vilabertran. “Ens ho hem d'estudiar, no ho tenim clar, però, en tot cas, aquest fons no es pot quedar en un magatzem”, va dir ahir Mascarell. Per a l'anterior director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca, el Museu d'Art de Girona era el millor candidat per rebre aquestes obres. Ara Mascarell decidirà.
Les portades d'artistes de l'Avui.
