(Re)visitem Narcís Oller

És just que els pobles siguin agraïts amb els con­ciu­ta­dans que han acon­se­guit noto­ri­e­tat a través del seu tre­ball. Sem­pre n'és una bona ocasió, però, natu­ral­ment, enmig d'una cele­bració tan des­ta­cada com les Fes­tes Decen­nals de la Mare de Déu de la Can­dela la qüestió pren pro­por­ci­ons més interes­sants. En l'edició del 2011, les Decen­nals s'han recor­dat encer­ta­da­ment de la nis­saga de fotògrafs Català, però també han fet un acte de memòria històrica que la ciu­tat espe­rava feia més temps. Em refe­reixo a l'expo­sició Narcís Oller. Lite­ra­tura i moder­ni­tat, que es pot visi­tar a la rei­nau­gu­rada Bibli­o­teca Popu­lar de Valls. Es tracta d'una expo­sició con­ce­buda perquè el públic visi­tant (lec­tors, en defi­ni­tiva) com­pren­gui que Narcís Oller és un autor d'actu­a­li­tat, que no és un fòssil que només interessi als lle­tra­fe­rits i uni­ver­si­ta­ris; que les seves obres nar­ra­ti­ves poden –i han de– ser lle­gi­des avui com un diver­ti­ment. La Soci­e­tat Narcís Oller per­se­guia, d'ençà de la seva cre­ació, aquest objec­tiu (per això impulsa la bibli­o­teca Narcís Oller, amb la ree­dició de les seves obres), i amb les Decen­nals ha tro­bat el moment pro­pici, mercès a la col·labo­ració i l'impuls econòmic que li ha ofert la Fun­dació Fes­tes Decen­nals de la Mare de Déu de la Can­dela.

Narcís Oller. Lite­ra­tura i moder­ni­tat, que neix amb la volun­tat de fer un iti­ne­rari per tot el país després de l'estrena vallenca, tracta d'un escrip­tor que tingué en el terç final del segle XIX i els pri­mers anys del XX el seu període de glòria (encim­be­llat com un refe­rent del rea­lisme euro­peu de l'època). Però ho fa amb el cap ben assen­tat en el segle XXI, amb el que això com­porta de noves tec­no­lo­gies, de recur­sos audi­o­vi­su­als, de modern dis­seny. A més, té docu­men­tació ori­gi­nal, pro­ce­dent de diver­sos arxius del ter­ri­tori, que com­ple­menta el dis­curs expo­si­tiu defi­nit en el tre­ball previ de l'Àlbum Narcís Oller, publi­cat per Cos­setània Edi­ci­ons, i que es desen­vo­lupa amb grans cor­ti­nat­ges i vis­to­sos pla­fons; la joia de la corona és el manus­crit ori­gi­nal de Vila­niu, que podrà ser con­tem­plat pels vallencs per pri­mer cop a casa nos­tra.