La naturalitat de Spohr

El trio format per la soprano Juliane Banse, la clarinetista Sabine Meyer i el pianista Aleksandar Madzar va presentar un concert exquisidament planejat. Començava amb dos lieder de Franz Lachner per a tots tres. Va seguir un dels cicles musicalment més bonics de Schumann en què el poeta Adalbert von Chamisso es posa en el lloc d'una dona enamorada i narra sis episodis, el darrer la mort de l'estimat, en el Frauenliebe und leben op. 42 per a soprano i piano. Van cloure la primera part tres peces del Fantasiestücke op.73 per a clarinet i piano, també de Schumann. A la segona part, sis cançons alemanyes de Louis Spohr, op. 103, per a trio i cinc cançons de Schubert sobre textos de Johann Myrhofer, poc prodigades, per a soprano i piano. Van interpretar el conegut i magnífic lied Der Hirt auf dem Felsen, D. 965 de Schubert com a brillant cloenda.

L'esquer principal del concert era la soprano Juliane Banse. Es va presentar en avançat estat de gestació i va mostrar circumstancials dificultats tan en les obres de Lachner com en la darrera de Schubert. Amb tot, en els moments en què va lluir la veu plena i densa ens va dur a connectar amb el bon record que teníem d'altres recitals i va saber mantenir el clima encisador i poètic de tot el recital. Destaquem les cançons de Spohr que es van produir amb naturalitat i gran complicitat entre els tres intèrprets i ens van sumir en un clima especial. Excel·lent el pianista serbi Aleksandar Madzar i impecable la cèlebre clarinetista Sabine Meyer, que va saber matisar la duresa pròpia del seu instrument en les obres de Spohr i Schubert.