Alcaldada anti-Miró a Mont-roig?

Aquests últims mesos, a Mont-roig del Camp, hi ha mar de fons entre l'Ajuntament (i sobretot el seu alcalde, Fran Morancho) i el Centre Miró, una associació entusiasta i altruista de mironians del poble, presidida per Josep M. Martí Rom, que des del 2004, aprofitant l'ample espai de l'Església Vella, hi han projectat (amb reproduccions fidedignes de les pintures que l'artista dedicà al poble, així com amb fotografies, documents i objectes de l'atmosfera rural que hi trobà) la llarga relació de Joan Miró amb aquesta vila del Baix Camp.

Just ara fa cent anys, el 1911, que hi arribà per primer cop per curar-se d'una febre tifoide. El mas Miró, que el seu pare, de Cornudella de Montsant, havia comprat, va ser l'escenari ideal per a una doble virtut: curar el vailet de 18 anys i engegar-lo cap a la pintura, enmig d'horta i garrofers, olivers i bladerars, amb la mar al fons.

La junta del Centre Miró –talment com van fer fa dos anys, el 2009, la gent del Centre Picasso, d'Horta de Sant Joan, no deixant escapar un altre centenari, el de la segona estada del malagueny en aquest poble de la Terra Alta–, previsors com són, ja fa més d'un any que treballaven per commemorar com calia, en els propers mesos, aquest esdeveniment, sens dubte amb relleu informatiu i cultural.

A aquest efecte havien creat la corresponent Comissió del Centenari, informat i debatut amb la resta d'entitats del poble la forma i continguts de la celebració i, com és natural, van relacionar-se amb els organismes i institucions que fan al cas (Departament de Cultura, Diputació de Tarragona i Fundació Miró, a Barcelona), per tal de fer possible, en la logística i en les finances, la realització de les activitats previstes.

Tot i que els primers a saber, amb suficient antelació, la voluntat del Centre Miró de celebrar el centenari van ser els membres del consistori municipal, al capdavant del qual, l'esmentat alcalde, aquest, pel que sembla, en una actitud molt pròpia de totes les burocràcies, siguin locals o còsmiques, va deixar passar el temps, sense dir ni ase ni bèstia i, més greu encara, va nomenar pel seu compte una altra comissió, feta naturalment a la seva mida i encarregada de reorganitzar, per tant, el centenari, marginant tot el que s'havia fet i comunicat des de la junta del Centre Miró de Mont-roig.

Una de les característiques d'aquesta reorganització consisteix –tot mantenint l'exposició d'escultures de Miró a la nau central de l'Església Vella, proposada pel Centre i prevista pels mesos d'estiu– a desallotjar l'exposició permanent de les capelles laterals, la que informa justament el visitant (40.000 des de l'obertura del Centre, fa set anys) d'aquesta llarga i entranyable relació de l'artista amb la vila que el curà i que l'inspirà, de la terra al cel. Els membres de la junta del Centre troben intolerable aquest previst desallotjament –gairebé a manera policial–, previst pel pròxim mes, i que entra en contradicció amb la signatura, pel mateix alcalde de Mont-roig, de la Ruta dels 4 Genis (Gaudí, Casals, Miró i Picasso), amb els altres alcaldes, la Diputació i la URV, a fi de promoure-la turísticament.