La perfecció mata

Tal com acostuma a fer, Darren Aronofsky no s'hi ha posat per poca cosa en inspirar-se en el cèlebre ballet El llac dels cignes per aportar una nova reflexió d'arrel romàntica sobre les exigències absolutes i els perills de la creació artística. D'aquí vénen, tot i que Aronofsky es decanta cap el terror psicològic tenint present l'atmosfera repulsiva de Polanski, les afinitats entre Cisne negro i Les sabatilles vermelles, l'obra mestra de Powell i Pressburger ambientada en el món de la dansa. El cas és que, instigada per un coreògraf més pròxim al bruixot Rothbart que al príncep de l'obra de Txaikovski, la ballarina que interpreta una magnètica Natalie Portman experimenta una perillosa transformació per encarnar la dualitat Odette-Odile, és a dir, la puresa del cigne blanc i la seductora perversió del cigne negre. La seva part fosca (l'artista no pot eludir el mal) emergirà lligada a l'ambició i la gelosia, a un devastador desig de perfecció i a una sexualitat fins aleshores reprimida.

A Cisne negro hi conflueixen les rivalitats i l'arribisme tipus Tot sobre Eva, una revisió del tema del doble a través d'un possible cas de personalitat múltiple i paranoica, una exploració psicoanalítica de la relació entre la protagonista i la seva mare repressiva i la metamorfosi i automutilació d'un cos a la manera de Cronenberg. Tot plegat configura una obra inquietant i truculenta, complexa i no sempre subtil, brillant i excessiva, visualment fascinant i una mica tramposa, com ara en la confusió deliberada entre la visió objectiva i l'al·lucinat punt de vista subjectiu de la protagonista. Un film ambiciós i potent amb una visió molt masculina de la feminitat. Per pensar-hi.