Quadern d'art
El premi Ciutat de Barcelona a l'arquitectura de la Sagrada Família és més una qüestió de màrqueting turístic que de qualitat arquitectònica
Premi a un ‘souvenir'
Quan ja crèiem que la crisi havia posat fi a l'arquitectura de l'espectacle, quan pensàvem que ens havíem deslliurat de l'arquitectura icònica pensada per a les revistes, quan alguns esperàvem que el parèntesi de la bogeria dels arquitectes estrella deixaria pas a una arquitectura social, amb arrels en la història i en les necessitats locals, els premis Ciutat de Barcelona premien el major bibelot icònic, autista amb les necessitats de la societat i egocèntric que tenim a la ciutat, la Sagrada Família. Un edifici inútil per a la seva funció aparent, donar cabuda al culte religiós, en un moment que ja no hi ha demanda catòlica per omplir-lo. Una andròmina que no genera als seus veïns res més que molèsties, que ha intentat frenar un projecte com el túnel ferroviari amb arguments febles i pors atàviques i que forma part del decorat tematitzat de Barcelona que venen els operadors turístics.
Cal fer algunes reflexions sobre aquest premi, no com a tal, sinó potser com a símptoma. En primer lloc, per donar els premis es trien jurats i la tria ja forma part de la decisió del premi. Segons quin sigui el jurat, el resultat serà un o altre. També cal dir que els premis no estan fets per satisfer cap col·lectiu. Sembla una obvietat però darrerament sembla que els premis es fan per als escriptors i no per a la literatura, per als cineastes i actors i no per al cinema i, en aquest cas, per als arquitectes i no per a l'arquitectura. Amb aquesta lectura, que uns quants arquitectes s'hagin molestat pel premi no és greu. Els premis són, en principi, per reconèixer el valor d'una obra o autor i donar-la a conèixer als ciutadans, creant models d'excel·lència on aquesta societat es pugui emmirallar o tenir com a referents per crear estàndards de qualitat. Passant per alt que l'autor és mort, que fa més de cent anys que es va iniciar la construcció, i que el desenvolupament actual està posat en dubte per experts en Gaudí, quina excel·lència premien? La de Gaudí? La dels intèrprets de Gaudí? O la de l'arquebisbat per haver aconseguit que vingués el papa?
Ni per forma
Hem parlat amb alguns membres del jurat i ens han dit que el valor principal era tota la recerca tecnològica de les universitats catalanes per poder desenvolupar els models geomètrics que han fet possible la construcció de la nau central. Suposo que es podria haver donat un premi a la innovació, però és això arquitectura? També han citat que la construcció ha estat model per a altres de posteriors. Imaginem que volen dir el projecte de la nau, perquè la seva construcció té quatre dies mal comptats. I el projecte, tot i ser de Gaudí, estava en un estat inicial. Ell treballava molt sobre la marxa i s'ha hagut d'especular per saber com acabar l'obra.
El defensors de l'obra diuen que les catedrals de l'edat mitjana també duraven segles i els seus autors morien pel camí. Però aquí tenim uns tècnics que intenten “interpretar” els esbossos de Gaudí i “no trair” el seu esperit. Posats a continuar-la, que li encarreguin a un bon arquitecte d'ara i que segueixi amb un llenguatge d'avui. Però això seria trair, no Gaudí, sinó les expectatives dels turistes i llavors s'acabarien els diners per seguir construint.
Ni per contingut
El que no compartim és el fet de premiar una obra perquè hagi tingut impacte mediàtic. Les simples dimensions de la nau fan que sigui impactant, és una fórmula que funciona des del gòtic, no hi veiem mèrit, més enllà de trobar els diners per a la seva construcció. En tot cas, potser mereixeria un premi a la difusió turística de la ciutat.
El que s'ha premiat és una forma d'entendre no aquest edifici sinó la ciutat. L'arquitectura ha de servir per facilitar la vida del ciutadà, aportar solucions a les problemàtiques de la vida comunitària en una metròpoli moderna. La Sagrada Família, per contra, treballa en el camp de la simbologia del poder. Ja no un poder religiós, tot i que es resisteix la laïcitat, sinó el gran poder de la presència mediàtica global. I si és rendible que es facin a Barcelona tants congressos de telèfons mòbils o de cardiologia es deu en part a aquesta presència. Però en tot cas, això no és arquitectura, és màrqueting.
