Música inèdita

Nova és el projecte actual del veterà Jordi Batiste. Un trio de power rock que es completa amb el guitarrista Jesús Molina i el seu fill Marcel Batiste a la bateria. Capricis de la indústria, presentaven un disc que encara no ha vist la llum. És a dir, aquest concert significava el primer contacte públic d'un grapat de nou peces inèdites de marcat caràcter elèctric, en el que es pot entendre com el retorn de Batiste a la música progressiva quatre dècades després de l'experiència viscuda amb Màquina.

En directe sonen potents, potser encara una mica desajustats. Batiste, el gran, treu petroli del baix i l'eleva a la categoria d'instrument solista. També qui es mostra en plena forma és Jesús Molina, oferint uns solos de guitarra que desperten els morts. Però malgrat aquest ofici que atresoren, el resultat en peces com ara Verge del Carme o Nous cants de llibertat és un so distant i fred. És possible que això sigui per tocar a l'hora del berenar, un horari de diumenge més adient per a un públic adolescent que per al personal granadet que mig omplia la sala.

Enmig de les composicions per estrenar, el trio va incloure altres cançons de diverses èpoques de la trajectòria de Jordi Batiste. La Cançó del noi dels cabells llargs, d'Els Tres Tambors, o El noi i la cançó, de l'etapa en què formava duet amb Ia Clua, una de les peces, per no dir la que més, que més punts de cohesió té amb aquesta nou projecte de rock alternatiu. Radioaktivitat i Oh, dona, dos talls del seu àlbum en solitari Fotofòbia, van completar el repertori de l'actuació del trio, liderat per un Jordi Batiste que segueix fidel al seu esperit lliure i a qui no li costa gens ni mica navegar contracorrent.