«BValls de Lletres»

El primer contacte que vaig tenir amb BValls de Lletres, la revista de la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV), va ser de retruc. La Claustre de Bofarull, membre del consell de redacció, va donar-me'n un exemplar amb motiu d'una entrevista. Es tractava del número 4 d'una publicació de petit format (24 x 17), agradable al tacte i a la vista. A la coberta hi havia una fotografia en blanc i negre d'uns jueus ultraortodoxos enfilats o a punt d'enfilar-se a un reixat, amb el nom de la revista escrit longitudinalment a la part esquerra en grans lletres de color taronja.

Aquest elegant disseny, que no varia mai, és un aperitiu del que trobarem a dins. Però no em refereixo només a la part gràfica, caracteritzada per una composició àgil i una tipografia atractiva que conviden a la lectura. Naturalment, també em refereixo als continguts. I és que, segons la declaració de principis dels seus creadors, BValls de Lletres «és una petita finestra que s'obre al vast paisatge de les paraules» on tenen cabuda «consells, filosofia, poesia, entrevistes, curiositats, paratges surrealistes, bon humor, il·lustracions que són art, reivindicació de la nostra manera de dir...». És, per tant, una iniciativa modesta (amb un tiratge de 600 exemplars i una periodicitat semestral) però alhora ambiciosa. I el més important és que no ha perdut de vista el principal objectiu amb què va ser concebuda, això és, l'elaboració d'un producte cultural fresc i de qualitat «fruit del treball, de la passió, dels sentiments, de l'ànsia». Aquest és el seu motor. Aquest és, doncs, el seu secret.

Si publicar llibres és arriscat, publicar revistes de llengua i literatura encara ho és més. El problema és que, de primera impressió, no ho sembla. En trobem exemples a dojo. Amb una idea, ganes de posar-la en marxa, temps i una mica de calés, qualsevol pot endegar un projecte d'aquesta índole. El que és realment complicat, no obstant això, és mantenir-se dempeus al llarg dels anys. No tothom és capaç de superar la fase inicial, segurament la més crítica de totes. La dificultat de trobar lectors fidels en un món saturat, especialment des que és possible publicar a internet, és un dels obstacles contra el qual molts s'estavellen. No és el cas de la revista vallenca, que ha sabut esquivar-lo amb destresa. Després d'una trajectòria de sis anys i onze números, podem afirmar que estem davant d'una publicació consolidada, a la qual augurem un llarg i pròsper futur.

BValls de Lletres té una sèrie de col·laboradors habituals, com ara la mateixa Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Joan Guasch, Anna Montserrat, Teresa Guasch, Míriam Culleré, Eva Busquets, Marcel Banús, Xavier Rull, Mònica Batet i Núria Ventura. A més, esporàdicament, hi participen altres veus molt conegudes de la nostra demarcació: Roser Llagostera, Noemi Bagés, Jaume Llambrich, Jordi Ferré, Jesús M. Tibau... El resultat és tot un seguit de seccions ben diverses que inclouen, entre d'altres, mostres de creació literària, ressenyes de llibres, qüestions lingüístiques i entrevistes a personatges del món de les lletres. Aleshores, un cop feta la feina, arriba el moment de celebrar-ho.

Coincidint amb la publicació de cada número, el consell de redacció de la revista organitza una presentació com cal. Sempre hi conviden algun nom rellevant de la nostra cultura, que fa una xerrada a la seu de l'IEV. La nòmina de convidats que han avalat BValls de Lletres amb la seva presència és digna d'esment. Hi han passat, per exemple, Jordi Llavina, Lluís-Anton Baulenas, Màrius Serra, Roger de Gràcia i Matthew Tree, la qual cosa suposa una projecció de la revista més enllà del Camp de Tarragona. Tot un motiu d'orgull que mereix rebre les nostres felicitacions.