Calders genial

APere Calders li agradava recordar que havia nascut el mateix any de l'enfonsament del Titanic, com si el món i l'atzar li haguessin procurat una ingent metàfora de la realitat en la qual poder flotar damunt les aigües esgarriades de la feblesa humana. Divertint-se a pler, aquest guionista de la vida esdevé el més formidable contista de la llengua catalana, el més original. Aviat farà cent anys del seu natalici i el Círcol Maldà transfigura per uns dies l'espai fabulós, en un estrabul·lat univers caldersià, en la vivenda particular d'aquest magistral i divertidíssim recreador de la lògica de l'insòlit, tan reblerta de plàcida quotidianitat com d'esmolada ironia.

Damunt una catifa blanca esquitxada de grops negres descansa una tauleta vestida amb tovalles blanques, una cafetera i una tassa; a la vora, un tamboret i un acordió, al fons, hi penja una pantalla que mostra caricatures il·lustrades; i a l'altra banda, s'hi està un esquifit croc amb pinces, dels tentacles del qual colguen uns fulls impresos amb lletra; al davant, una escampadissa de faristols en línia.

Imma Colomer ressalta com una narradora extraordinària, desgrana una setzena de relats amb el mateix enginy enjogassat i fabulós amb què varen éssers escrits, una fidel memòria que esbossa petites escenes recreant les veus i l'ànima dels tipus dibuixats, divertint-se en l'humorada meravellosa i matisant el sentit fi i la màgia misteriosa del Calders genial. Essent així neix l'encant d'una posada en escena on acabem jugant amb l'absurd, la fantasia i la cosa insòlita, amb tanta espontaneïtat com la que dóna saber que tot allò que passa, en un sentit o altre, ens és connatural. Alhora Dioni Chico polsa l'acordió bellugant l'aire desenfadat d'aquesta admirable irrealitat aclaparadora. Espectacle senzill, magnífic.

Imma i Dioni van dedicar la funció a la memòria de l'actor Pep Torrents.