sant pere de ribes
Sant Pere de Ribes inventaria tot el seu patrimoni local
Des de festes fins a edificis o espais naturals integren els 476 elements del nou mapa del patrimoni
Les jornades de patrimoni i història oral projecten el treball audiovisual ‘Recordis Ribes 1930-1950', avui, al Centre Parroquial
El conjunt monumental de Sota Ribes, la plaça Marcer, les barraques de pedra seca, la torre del Veguer, les tradicions i les festes majors... Tots ells i molts elements més (fins a 476) integren el mapa del patrimoni local de Sant Pere de Ribes, una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, que té com a objectiu inventariar la riquesa patrimonial del municipi per augmentar-ne l'estudi i la difusió.
El document va presenta-se ahir, a la masia Can Puig, amb motiu de les primeres jornades de patrimoni i història oral de Sant Pere de Ribes. L'autora del mapa és Marta Lloret, llicenciada en humanitats, que va fer un repàs d'alguns dels elements inventariats, el 43 per cent del quals estan protegits de forma legal. Un dels atractius del mapa és que es pot consultar per internet, a les pàgines web de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (ahir a la tarda no era possible per problemes tècnics en el servidor de la Diputació).
Descripció
Cadascun dels elements patrimonials està situat al mapa de Sant Pere de Ribes, i hi té una fotografia i una descripció. Dels 476 béns inventariats, una trentena no consten en el document accessible al públic, perquè són de caràcter privat.
“Per a nosaltres era fonamental tenir coneixement sobre el patrimoni del municipi”, diu la regidora de Cultura, Bàrbara Scuderi (ICV). La regidora destaca la importància del document a l'hora de demanar que alguns dels béns siguin declarats d'interès nacional. L'Ajuntament mantindrà el mapa del patrimoni en l'exposició pública fins al 25 de juny, per tal que la ciutadania hi realitzi aportacions.
Les jornades continuaran avui a Can Puig amb les conferències Les fonts orals en la investigació i eix del memorial democràtic, a dos quarts de deu del matí, i La memòria oral i la història col·lectiva, a dos quarts de dotze. A la una de la tarda està prevista una taula rodona sobre les fons d'història oral. A la tarda (a les sis, per a les persones que tenen invitació, i a les vuit del vespre amb l'accés obert al públic) es projectarà el treball Recordis Ribes 1930-1950 al Centre Parroquial.
Llibre sobre el castell
Demà a les onze del matí es presentarà el llibre El castell de Ribes: Un monument mil·lenari, de Jordina Sales, Natàlia Salazar i Pere Izquierdo. L'obra explica la cronologia del monument, des dels segles IX-X fins a l'actualitat. En l'estudi s'ha documentat com es conserva el gruix del castell de l'època medieval, i com aquest va ser adaptat a la seva nova funció de presó durant l'època moderna. L'obra es podrà adquirir a les llibreries i consultar a les biblioteques municipals.
LA FRASE
LA DATA
La memòria del cor
Recordis Ribes 1930-1950 és el treball audiovisual que Magí Fortuny, Carles Miret i Miquel Obenza presentaran avui amb motiu de les jornades de patrimoni. A partir d'un recull de memòria oral per a l'arxiu municipal encarregat per l'Ajuntament, els autors del treball mostren un resum de les entrevistes a vint persones majors de 80 anys que expliquen les seves vivències de la guerra civil i la postguerra, els fets populars, l'organització familiar i la vida a Ribes, que en aquells anys tenia uns 2.000 habitants.
Fortuny destaca “l'important treball de camp” realitzat a l'hora de buscar 10 homes i 10 dones que representessin la diversitat del nucli, i deixa clar que es tracta d'“històries personals que no estan reflectides en l'arxiu local” i que representen “una font més” per narrar la història dels anys 30 als 50. Això explica el títol del treball, recordis, és a dir record en llatí, amb el significat “d'allò que torna a passar pel cor”, atès que es tracta de la interpretació que els entrevistats fan avui d'uns fets tan llunyans. Fortuny reconeix la importància dels testimonis personals a l'hora de comprendre: “Fins que no coneixes les històries més íntimes, del dia a dia del poble, no entens la cruesa que es va viure”, assegura.