Crítica
clàssica
Estrena de Miquel Roger
L'al·licient del tercer concert d'aquesta temporada del Quartet Casals a l'Auditori, a part de la seva solvència en Beethoven i Xostakovitx, era que incorporaven una estrena absoluta del compositor Miquel Roger (1954). Va ser una delícia. El Quartet Casals, a qui estava dedicada la peça, s'ho va prendre molt seriosament i en va fer una autèntica obra d'art. És el quartet núm. 6 del compositor que se subtitula in memoriam i va dedicat “a tots aquells pobles i cultures silenciats per imposició dels poderosos”. En una pantalla s'hi projectaven els títols de cadascun dels moviments que no coincidien amb els detallats al programa; així, el primer anunciat com L'alçament es projectava com L'esbalaïment. Costava lligar els títols amb la música que s'interpretava, a la qual potser no calien crosses literàries per ser entesa. El concert es va iniciar amb el Quartet op. 32 núm. 5 de Luigi Boccherini, que ens va semblar una mica fora d'estil, quasi expressionista. En canvi, el darrer quartet de Beethoven, el núm. 16 op. 135, va lliscar treballat i preciosista. Va cloure la sessió el bellíssim i contingut Quartet núm. 4, op. 83 de Dmitri Xostakovitx, absolutament convincent.
El dia abans, en el cicle de piano i de Joventuts Musicals, a la mateixa sala, vam poder sentir dues de les tres peces que va tocar una pianista remarcable, Judith Jáuregui (1985). Un Brahms excel·lent, les Fantasies per a piano, op. 116, i les més àrides Fantasiestücke, op. 12 de Robert Schumann, compositor al qual ha dedicat tot un disc amb unes delicioses Papillons. Va tenir la gentilesa d'oferir com a primera propina un tema de Frederic Mompou, Jeunes filles au jardin, exquisit.